50 anys de Cavall Fort
La històrica revista infantil i juvenil en català, que va introduir a casa nostra alguns personatges clau del còmic francobelga, celebra les noces d'or amb un número especial, un documental i una festa
El mes de desembre del 1961 apareixia el primer número de Cavall Fort, la revista juvenil en català avalada pels secretariats de catequesi de Girona, Vic i Solsona i que combinava còmics, contes i petits reportatges. Ara, doncs, estan a punt de celebrar-se els cinquanta anys d'una publicació històrica nascuda amb la voluntat de servir la cultura i la llengua del país i d'educar en determinats valors cristians, però que també va servir per introduir a Catalunya alguns dels personatges de la historieta europea que han esdevingut clàssics.
L'actual directora de Cavall Fort és Mercè Canela, que reconeix el component d'educació sentimental i de tradició lligat a la vigència de la revista: “Molts dels actuals lectors són fills dels que havien estat lectors, i també hi ha col·laboradors que són fills d'antics col·laboradors. El repte és que segueixin recordant la revista present entre el moment en què deixen de llegir-la i el moment en què hi subscriuen els seus fills, i que segueixi sent recognoscible sense deixar d'evolucionar.”
El dia 2 s'obre el programa d'actes del cinquantenari amb un acte institucional presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, durant el qual es presentarà un número especial de cent pàgines en què, segons Canela, “un fil conductor repassarà la història de la revista, de manera que resulti interessant per als actuals lectors”. Les celebracions també inclouen l'estrena d'un documental coproduït amb TV3 que ara es troba en fase de postproducció i, com a punt culminant, una festa a l'aire lliure oberta a tot el públic que se celebrarà a l'abril: “Volem que s'hi sentin implicats els lectors, els col·laboradors, i les diverses generacions que han crescut amb Cavall Fort.”
Personatges propis
Cavall Fort va introduir als lectors catalans l'obra d'alguns dels dibuixants francobelgues més importants, com ara Peyo, Maurice Tillieux i André Franquin. Canela explica: “Vam deixar de publicar personatges com ara Jan i Trencapins, i Benet Tallaferro quan van morir els autors originals i la qualitat dels guions va baixar, però hem incorporat nous personatges d'editorials, com Dupuis i Delcourt.” També considera que un dels trets més rellevants de la història de Cavall Fort ha estat “la creació d'una galeria de personatges a càrrec d'autors amb un univers propi, com Madorell i Picanyol”. També dóna importància al fet que “molts dibuixants han començat a publicar aquí” i, especialment, a “la col·laboració de grans artistes plàstics, des que Joan Miró va fer la portada del número 44, una iniciativa que aleshores resultava insòlita en una revista infantil”. Frederic Amat, Josep Guinovart, Josep M. Subirachs, Antoni Tàpies, J.J. Tharrats i Joan Pere Viladecans han desfilat també per les portades de Cavall Fort. Tot plegat, al servei d'una filosofia que té molt present la voluntat pedagògica i didàctica: “No volem donar lliçons, però som conscients que els nostres lectors estan en procés de formació i que, per tant, el que fem hi té una certa influència. Cada cosa que publiquem està pensada perquè el lector en tregui alguna cosa.”
Canela també se sent orgullosa de la tasca que es va fer al seu dia a través de l'associació Cavall Fort-Drac Màgic-Rialles, “gràcies a la qual es va donar molt d'impuls al teatre infantil en català i s'hi van doblar més de quaranta pel·lícules”.