Fa vint anys que Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover ens van deixar orfes del seu mestratge, i Tarragona, on havien creat un fogar de cultura sense precedents, ha volgut recordar-ho. A la Universitat Rovira i Virgili (URV) s'han desenvolupat unes jornades coordinades per Montse Palau i Magí Sunyer en què s'ha analitzat la seva obra creativa i alhora la transformació que va experimentar la ciutat sota la seva embranzida. Al Teatre El Magatzem s'ha representat M.A. Capmany, una dona, un país, una revisitació fresca i sucosa del cabaret literari de l'enyorat tàndem que, dirigida per Agustí Humet, ha estat el bateig de foc de l'última promoció de musical de l'Institut del Teatre, amb resultats òptims. Diumenge van culminar els actes d'homenatge amb l'escenificació, al Metropol, de Feliçment sóc una dona, la cèlebre novel·la de Capmany adaptada a l'escena i dirigida per Margalida Estelrich, un treball de llarga alenada que fa coral la protagonista, Carola Milà, i distribueix entre quatre actrius les diferents etapes de la seva peripècia vital de serventa a senyora acomodada –passant per prostituta i miliciana anarquista–, i que, de fet, sintetitza el combat femení al llarg del segle XX. Capmany va convertir en literatura de creació el seu assaig La dona a Catalunya i Estelrich, al capdavant de vuit actrius i un sol actor (que interpreta tots els personatges masculins de l'original), transforma el relat en un muntatge escènic travat que escandeix els distints episodis amb diverses i acolorides cançons, un procediment molt usat per Capmany en el seu teatre com a recurs “èpic” per distanciar-se del relat i convidar el públic a pensar-hi. Que un jove grup d'intèrprets defensi amb tanta propietat la veu de Capmany diu molt de l'eixarm i la força de la seva escriptura i de la vigència de les seves idees.