Allò que els bancs mai s'endugueren

Un banquer, des d'un faristol daurat amb el símbol del dòlar, arenga una atapeïda audiència d'altres banquers: “Ens vam endur milions i l'estat els va tornar a posar. Com poden dir que el sistema no funciona?” Un altre exemple: “Dipositeu els vostres estalvis en els bancs per assegurar les pensions dels seus directius.” I encara: “Els empobrits per la crisi estan posant en perill els bancs que la van provocar.” Són tres mostres, sense el suport de l'estil inquietant, hipnòtic i polit dels dibuixos, d'Andrés Rabago, conegut com El Roto. Reservoir Books ha publicat Viñetas para una crisis, que recull una vuitantena llarga de cops de puny de realisme social combatiu.

Sense aquesta càrrega de bilis i, per descomptat, “sense recórrer mai a la violència”, el nou Felip Marlot, “el més pacífic dels detectius”, ha arribat. Com el vi Beaujolais, le Marlot nouveau est arrivé! I ens pot ajudar (una mica més als nostres fills) a descansar en un oasi de bon humor de l'angoixa ambiental que estem vivint ja fa temps. I el que encara ens queda per superar!

Un dia de la vida d'en Felip Marlot és la cinquena novel·la protagonitzada per aquest detectiu tan entranyable creat pel no menys entranyable, incombustible i prolífic Joaquim Carbó. En aquest cas ha estat il·lustrat per Òscar Julve, que forma part del col·lectiu Bono Bidari, que ha presentat fa pocs dies una divertida novel·la gràfica per a nens, d'autoria 100% catalana, publicada per La Galera: Jo, Elvis Riboldi. La història d'un nen entremaliat i simpàtic que ha nascut amb ambició de convertir-se en sèrie.

Carbó dedica el nou Marlot, en què seguim gairebé minut a minut les peripècies del personatge des de tres quarts de vuit del matí fins a les dotze en punt de la nit del mateix dia, als set il·lustradors que han dibuixat el seu personatge fins ara, que com si fos un James Bond de pel·lícula, canvia d'actor però mai d'esperit. La novel·la ha estat editada per Barcanova, que el dimecres 14 de desembre celebrarà la gala del desè aniversari del seu valuós premi literari. I Joaquim Carbó també està de celebració, el dels 50 anys de Cavall Fort, la revista infantil que va col·laborar a crear i de la qual, tants anys després, encara se sent tan orgullós.

I tanco l'article tornant a l'agror d'El Roto: “Cal trobar possibles alternatives al sistema... per evitar que prosperin”, exigeix un executiu a un altre. Un empresari comenta a un subordinat: “Els oferim salaris mínims amb condicions penoses i encara els accepten. Hem de collar-los més.” Un empresari assegut còmodament en una butaca, assevera: “Fundeu qualsevol partit i nosaltres el finançarem perquè sigui com la resta.” “Com a incentiu a la productivitat m'han ofert accions de l'escorxador”, li explica... un bou a un altre. I és que som un ramat de bestiar. Però uns més que d'altres, de bèsties.