Després d'uns mesos de descans, tornem en aquest històric suplement literari amb olles i tututs, com si fóssim de Breda. La dita que associa Breda amb els tututs i les olles és onomatopeica. No pas per la banda de les olles, que remeten als bons terrissaires bredencs, sinó pels tututs. Es coneix que, dècades enrere, per la festa major de Breda sempre es contractaven les millors orquestres del moment: la Selvatana, la de la Bisbal... De resultes de la banda sonora d'aquelles festasses, els tututs van quedar associats per sempre més a les conegudes olles. Quan ho vaig saber de seguida vaig pensar en Salt. Em ballava pel cap que els de Salt també parlaven de tututs, però m'errava d'un tut. Encara ara molts saltencs de pro parlen dels tuts per referir-se a la sirena de les fàbriques, veritable banda sonora del poble des que en 1850 la revolució industrial transformà les sèquies (la sèquia Monar, per exemple) en fàbriques. Cadascuna marcava els horaris de treball amb un tut diferent, de manera que molts saltencs eren capaços de distingir-los per poder saber, així, quan sortien a treballar els de casa. Avui torna a sonar el tut d'aquest suplement. Fem-ne un tuit.