Salvador Juanpere presenta una exposició d'escultures a la Real Academia de España a Roma, panteó de la gloriosa acadèmia catalana d'escultors neoclàssics, com Damià Campeny o Antoni Solà, que al segle XIX van passar per aquest espai, avui ja simbòlic. Tributum és el títol d'aquesta mostra, que indirectament cita escriptors com Dante, Ungaretti i Leopardi i pica l'ullet a artistes de l'arte povera, com Giuseppe Penone. L'artista travessa l'humanisme italià filtrat a través de tres períodes de la seva història que l'han caracteritzat: el classicisme de la vella Roma, el barroc de Bernini i l'art pobre del segle XX.

Darrerament, Salvador Juanpere ha reflexionat sobre els instruments, perquè l'eina fa la forma. Com a creador, ha sabut fer un gir a la contemporaneïtat amb l'ofici de l'escultor per transportar l'escultura del món de la matèria al món de les idees. A Tributum, l'artista presenta petits blocs informes que anomena Les pedres de David, preparats per cisellar al buit la paraula Berufung, vista com a concepte filosòfic que al·ludeix als orígens de l'escultura com a ofici i a la idea de bloc que cal buidar i cisellar. La nova lectura que fa de l'ofici clàssic de l'escultor és en la reproducció de diversos puntals de l'escultura romana també clàssica.

Fragments arqueològics de marbre conviuen amb cargols de bronze en una seqüència Fibonacci, mentre la paraula Scultura, esquitxada de cargols, fa referència a la disciplina de l'ofici i al llenguatge, però també a la ruïna com a part de la història. Salvador Juanpere, que va néixer a Vilaplana del Camp, a la província romana de la Tarraconensis, visita ara la metròpolis, rendeix tribut al passat romà de l'escultura occidental i mira utòpicament al futur des del passat, una contribució que ha estat possible gràcies a una altre català, Enric Panés, director d'aquesta institució acadèmica.