El rei Enric V es disfressa per sentir l'ànim de la tropa i escolta una conversa de dos soldats, en què el planyen perquè no saben com és capaç de dormir per la càrrega de consciència de totes les víctimes de la Batalla d'Agincourt. Aquest podria ser l'embrió que expliqués la nova versió de la companyia britànica Propeller per reconstruir Henry V, de Shakespeare. Si Enric V (1387-1422) se l'ha tingut com un ídol nacionalista, Shakespeare li suma el contrapunt de ser conscient que les seves decisions causen víctimes. Avui (18 h) i demà (21 h) al Teatre Municipal de Girona Propeller i The Touring Partnership presenta la quarta producció a Temporada Alta, que se suma a les anteriors versions de Conte d'hivern, L'amansiment de la fera i Ricard III.

El director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, recomana totes les posades en escena d'aquesta companyia, de 15 anys de trajectòria, que apropen títols de Shakespeare mostrant un teatre molt físic sempre al servei del text, sense afeblir-lo. Sunyer, que no ha vist aquest espectacle estrenat recentment, aconsella al públic que faci una lectura de la història d'Anglaterra per no perdre's en aquest “tango” d'història.

Propeller ja va fer una versió anterior de Henry V, el 1997. Dels 14 actors del repartiment, 4 es mantenen en l'actual cartell. L'actor protagonista Dugald Bruce-Lockhart (Enric V) admet que es manté el concepte de voler explicar una història, però “millorada amb els 15 anys d'experiència” i amb una fisicalitat que s'ha extremat. Posa d'exemple els 20 minuts en què es reprodueix la batalla: només veure l'espectacle ja deixa esgotat, il·lustra l'actor.

Enric V accedeix al tron, tot i que hi ha un sector de nobles que no el consideren legítim i altres dubten que tingui les capacitats indispensables pergovernar-los. I és que si fins llavors, el duc de Lancaster s'havia caracteritzat per una vida molt lleugera, amb el repte de mantenir la corona, es veu com madura i mostra la seva intel·ligència per sentir-se respectat i estimat. Aquest és el trajecte que proposa el muntatge de Propeller. Shakespeare va presentar Enric V com un home fort i valent, tot i que sovint se l'havia tingut per un tirà. El monarca s'encomana a Déu en la batalla i la guanya: així demostra que té el favor diví i no hi ha raó per qüestionar el seu tron. La mirada de Propeller, més enllà del possible misticisme cap al personatge, se centra en la capacitat de superar-se davant les dificultats, assumint la responsabilitat de cada decisió. Si Shakespeare incorpora aquesta contradicció a la glòria històrica d'Enric V (“Shakespeare no deixa els personatges plans, amb una única dimensió”, comenta el mànager de la compa-nyia, Nick ferguson), Propeller insisteix a detallar, tot i incloure música i comicitat marca de la casa, les conseqüències de la guerra. Enric V és un heroi de guerra? L'obra de Propeller ensenya, en tot cas, la guerra interna del que és tingut per un heroi.