“La Fundació Gala-Salvador Dalí queda especialment facultada per concedir llicències sobre els drets d'autor, drets d'imatge i marques relacionades amb l'obra i la persona d'Elena Diakonova, coneguda com a Gala, esposa i musa de Dalí, els drets de la qual siguin titularitat exclusiva de l'Estat en aquells casos en què la gestió d'aquests drets vagi íntimament lligada a l'obra i/o a la persona de Salvador Dalí”. D'aquesta manera, el Ministeri de Cultura reconeix per primera vegada, a través d'una ordre (CUL/2911/ 2011) publicada pel BOE el 29 d'octubre passat, que la imatge de Gala s'inclou ara també oficialment dins de “l'exercici de les facultats d'administració i explotació dels drets de la propietat intel·lectual i dels drets d'imatge, propietat industrial, marques, patents i altres drets immaterials derivats de l'obra de Salvador Dalí i Domènech”, que l'ordre ministerial atorga en exclusivitat a la fundació.
De fet, aquesta ordre no fa més que posar al dia els continguts d'una ordre del 2004, que ara queda derogada. Respecte a l'ordre anterior, hi ha alguns canvis significatius: la nova ordre deixa molt clar, per primera vegada, que “l'atorgament de l'administració i explotació dels drets d'imatge inclou la cessió del dret patrimonial de la imatge de Salvador Dalí”. La Fundació Gala-Salvador Dalí ja exerceix des de fa temps, i molt activament, aquest dret patrimonial sobre la imatge de l'artista empordanès i la seva reproducció, però fins ara no s'havia concretat aquest “dret” en un document oficial d'aquest nivell. La imatge de Dalí, que ell mateix va treballar a consciència, és un patrimoni gairebé tan important com la seva obra. En el cas de Gala, a falta d'obra pròpia –excepte la seva autobiografia, recentment editada–, la imatge i el mite ho són tot.
De qui és la imatge?
Però realment la imatge de Dalí i Gala pot pertànyer a la fundació que porta el seu nom? L'advocat Josep Matas, especialista en temes de propietat intel·lectual, recorda que el testament de Dalí instituïa “hereu universal i lliure, de tots els seus béns, drets i creacions artístiques, l'Estat espanyol, amb el fervorós encàrrec de conservar, divulgar i protegir les seves obres d'art”. Segons Matas, molt probablement el testament no parlava enlloc de la imatge de l'artista, un tema que està legislat mitjançant una llei orgànica del 1982 “de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge”. En el cas d'un difunt, aquesta llei especifica que tot allò referent a la seva imatge queda en mans de “qui hagi estat designat a tal efecte en el seu testament”, i això pot incloure una persona jurídica, però si no s'hagués fet aquesta designació –com, pel que sembla, és el cas de Dalí–, la protecció de la imatge del finat passaria als seus descendents, ascendents i germans vius en el moment de la seva mort, un tema també complex en el context dalinià: la seva germana Anna Maria va morir quatre mesos després que l'artista, també sense descendència.
Dret de participació
Aplicant el criteri de la sentència emesa el 8 de juliol passat pel Tribunal de Grande Instance de París, l'ordre també especifica que la fundació té el dret de participació en la revenda d'obres de Dalí i, per tant, pot ingressar una part dels beneficis que s'obtinguin de la venda d'una obra de Dalí, tot i que l'operació es porti a terme entre dues parts alienes a la fundació.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.