Catalunya és bilingüe. Català i occità. El castellà, tot i que també és oficial, hem de dir ben alt i clar que s'hi va instaurar per la força de les armes. Als castellanoparla nts que viuen a Catalunya, i sobretot als espanyols de la resta de l'Estat, els hauria de fer vergonya que la seva llengua s'hagi establert a Catalunya gràcies a la baioneta. Jo estimo l'occità, me'l sento meu, però no el castellà.

Me n'alegro de la notícia, però no sé si servirà de gran cosa. L'estiu passat vaig estar una setmana pel Llenguadoc, amb els ulls i les orelles molt oberts i no vaig sentir ningú que parlés occità, ni demanant-ho (conec un home gran que sí que el parla, em responien). Algun rètol escadusser i poca cosa més. La darrera vegada que vaig ser al Rosselló, fa pocs mesos, em va passar el mateix: indicadors de població i poca cosa més. A Cotlliure, ja ni la gent gran sentia que parlessin en català. Fa dos estius, a la Bretanya, molts indicadors en bretò (sempre en segon lloc després del francès, i solament a la zona més occidental del país); no vaig sentir ningú que parlés en bretó i mireu que m'hi esforçava. Això és el mal francés i... l'espanyol. Sóc professor de secundària i el que sento entre els meus alumnes, si encara no acaba de ser del tot com el que he exposat, hi va pel camí i se'n fa via. Que Déu hi faci més que nosaltres!

   Com recorda el Sr. Jordivalls que la lengua es compañera del imperio, que deia Nebrija, però les coses no són mai unilaterals, ni en el terreny lingüinstic ni en el terreny històric, que hagi existit i existeixi la dominació i l'explotació de l'home per l'home no significa que no s'hagi de lluitar per una societat lliure de dominació i d'explotació; en el terreny lingüístic, de la mateixa manera que els idiomes poden ser un instrument del poder, són també un signe d'identitat dels pobles, i és en aquest sentit que val la pena lluitar per la salvació i la preservació de les llengües, especilament d' aquelles que són de pobles que no tenen estat, i per tant corren el perill de ser esclafats per maquinàries estatals.

    Al Sr, Cucurell jo li diria que no sigui tan pessimista. El voluntarisme és necessari en política i en tot.

  (Continua)  És difícil en una setmana, i potser fent recorreguts turístics, trobar les vies per on circula una cultura io una opiniól dominada.

           Què hagués pensat un turista a la Barcelona franquista sobre el parlar o escriure en català, o sobre les opinions contràries al règim? Adhesiió inquebrantable i en la lengua del imperio.

            Jo també sóc professor de Secundària, i en ocasions hem organitzat sortides a la Catalunya del Nord amb els nostres alumnes, i hem aconseguit, sense grans dificultats que gent de la Catalunya del Nord ens fes conferències sobre la situació del català i la problemàtica general de la qüestió nacional a la Catalunya del Nord. Es pot aconseguir informació en llocs com el Centre de Defensa i Promoció de la Cultura Catalana, la Lliibreria Catalana de Perpinyà, la mateixa Universitat de Perpinyà......

     Amb això no vull dir que la situac

  (Acaba) (situac)ió sigui per tirar coets, però mentre hi ha vida hi ha esperança, o d'una manera més militant, i dit en castellà perquè així ho deia Baltasar Gracián (a mi sí que m'interessa la cultura del poble veí): Contra malicia, milicia

  Matiso la meva intervenció anterior: el nom exacta de l'organització a què em referia és Federació d' Entitats per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes, amb seu al número 23 de l' Avinguda del Liceu de Perpinyà, i adreça electrònica  federacio@aol.com , la seva pàgina web es troba a www.federacio.cat

A Toulouse un 3% parle occitan, a Bordeaux un 2%, a Marseille 1%. Cette langue est devenue nulle en france, si vous etes venus en france vous bien saurez que ici personne connait l'occitan, meme en languedoc cette langue on l'appelle "l'accent occitan", pas une veritable langue mais un dialecte du français. A toulouse le partit occitan a 0 elus, a marseille 0, a bordeaux 0, au meme temps le FN est le 3eme partit plus nombreau en france (celui-ci a tellement critique les langue regionales au meme façon que le UMP et les socialistes français se les en fous la langue occitaine comme a la plupart des français). Est-ce qu'il n'y a pas autre chose a faire dans les journeaux catalans que parler toujours des langues françaises. Un 20% de chômage! vous etes a la queue de l'europe et pendant tout ça vous etez inquietes pour n'importe quoi (les langues regionales d'autres pays)... c'est incroyable...

    L'occità és un idioma, li agradi o no al Sr. Reis.

    Una altra cosa és que la políitica xovinista prevalent hagi tingut i tingui intenció d'anorrear-la. Ara com ara, no han aconseguit fer-la desaparèixer, i el tema dels estats-nació a Europa fa temps que balla, i segurament més que ballarà. L'alliberament social i l'alliberament nacional són indissociables, i França, com Espanya, no ha aconseguit encara deixar de ser un estat pluirinacional, (el centralisme francès és superior, però Algèria ja no és frnacesa, ni Vietnam, i això que en el seu moment era un dogma de fe, però la Història és exorable).

    El que no acabo d'entendre és si el Sr Reis realment creu que la qüestió nacional és tan fútil i pod important, i ja fa temps que està resolta, per què perd el temps escrivint aquí? La seva actitud contradiu les seves paraules.

    Per què es preocupa el Sr. Reis i`perd el tem

Jordi a la catalogne du nord pot-vostè trovar gent qui parli catala (mes o menys afrancesat) pero aixo no vol dir que la gent vulgui deixar de costat el seu pais (france), ici qualsevol essaig independentista mai seria vist amb bons ulls car tothom es sent confortable dins l'estat frances. Una altra chose es que hi hagi personnes qui vulguin defendre la llengue catalane o tinguin una certa estima pel que hi ha au sud dels pirineus. Jo mateix parlo un poc le catalan pero el probleme es que ici el catalan no té una utilitat car tothom parle francès i per travaillar ici no cal tenir catalan, nomes el frances. A mes le frances a tingut un prestigi social molt fort, de fet parlar catalan erait molt mal vist per paris, Lluis XIV quand va arribar a perpinya va dir que els habitants de perpinyan no semblaven francesos perceque ells nomes parlaven catalan, pas frances. Podem dir que ici encara hi ha un sentiment de inferioritat.

Escric ici perque malgre tot m'interesa el qui succeix a l'altre cote dels pirineus, vaig alguns cops a catalogne i penso que te moltes posibilitets de devenir un lloc molt important a europa (per la situacio geografica, economique, etc). Per molts francesos du sud llur capital referent es barcelona (malgre que sigui un altre estat diferent al nostre) i hi ha un sentiment de comprendre el qui passe en catalogne. Jo penso que la meillor manera per comprendre la catalogne es llegir i tenir informacio, a perpignan i al sud de frança hi ha molta information i debat sur algunes noticies catalanes.

Jo mateix vaig comprovar això a la Vall d'Aran fa dos anys: molts rètols en aranès, però no vaig sentir cap paraula en aranès, només en català (amb accent de Lleida), castellà i francès. Quan era petit, fa 30 anys, a la Vall d'Aran sentia tothom parlar aranès. Llàstima.

   El dret d'autodetermina ció dels pobles és que aquests decideixin el que volen ser. El problema, com en realitat, Vostè mateix diu, és que els Estats, que són un organisme de dominació de les classes opressores sobre les classes oprimides, tingjui molta por  a reconèixer aquest dret, perquè posa en qüestió la seva dominació.

    És fàcil d'entendre que qui odia la dominació dels opressors no vegi amb simpatia l'opressió de les llengües. Tota llengua és una visió del món, una llengua que desapareix empobreix tota la Humanitat, a part de l'alienació que representa l'autoodi que pot tenir algú que menysprea els seus propis orígens, és com un treballador  que s'avegonyeix de no ser un burgès.

Jordi Canyameres, comparteixo el teu optimisme que és justificat, i al mateix temps vull dir al Sr Owdas, que déu trovar estrany que aquestes coses, la de la noticia, succeéixin en una França jacobina.

D'altra banda, M Reis de Perpignan, franchement je ne puis comprendre votre radicalisme, non justifié d'ailleurs, Pour ce qui concerne le catalanisme en particulier et d' autres langues en général. J'ai un fils qui vit en Bretagne et ses enfants connaissent et parlent le breton (appris a l'école). Pour ma part, ayant des ascendants catalans (del garraf) et français (du nord) je parle les deux langues (entre autres) et en plus je suis chez moi aussi bien en Catalogne que en France. Mais jamais je n'accepterai que la France, mon pays aussi, s'oppose au fait que la Catalogne du nord ne puisse se joindre a la Catalogne sud, parce que historiquement ces "deux morceaux" ne sont autre chose que une même  nation

T'en fais pas, Sant Tors! Il vaut mieux d'ignorer ces commentaires. Jo m'alegro d'aquest conveni transfronterer, pel bé de l'occità i de les dues Catalunyes.

L'Enric Garriga Trullols, patriota català recentment traspassat, que va treballar durant anys a favor de la recuperació i pervivència de l'occità, hauria estat content.

Aquò es la veritat que non resta gaireben digús que parle realament lengadocian , màs demoram quauques unes de servar la lenga nòstra; de còps que i a sabem pas tròp per que, màs es quicom que nos ten per las tripas de non daissar pas nostre biais de parlar e de veire lo mond. 

    Una salutació fraternal des de Catalunya al company d'Occitània. Ll'entesa i la col·laboració entre occitans i catalans és tan necessària com ho era en temps de Muret, car l'espectre malastruc de Simó de Montfort segueix encalçant les nostres llengües i els nostres pobles.

                 Ànim i endavant!