Què aporta aquesta nova edició crítica del Curial e Güelfa (Quaderns Crema)?
Investiguem el context històric per saber per a quin públic escrivien els escriptors de l'edat mitjana i quina formació tenien. Així, hem descobert que la millor literatura del XV, Tirant lo Blanc, Ausiàs Marc, Jordi de Sant Jordi, està vinculada a la cort, presidida aleshores pels Trastàmara. Els autors cobraven un sou com a funcionaris, o bé eren cavallers al servei del rei. Amb el Curial tenim el greu problema que és anònim. Es va descobrir a finals del XIX i es va publicar el 1901, però encara avui sabem molt poc de la seva autoria.
Què heu descobert de l'autor?
Poc. Ara sabem què havia llegit, quins gustos tenia, hem identificat l'origen d'alguns fragments (els més difícils), en què hi ha al·legories i materials mitològics, i hem vist que provenen de la cultura italiana, de Bocaccio i Dante.
Quina particularitat té el Curial respecte d'altres obres de l'època com ara el Tirant?
Les novel·les de cavallaries són com les sèries televisives d'ara, que no s'acaben mai. Havien d'anar inflant els capítols i les situacions es van repetint: és un cavaller que va a l'aventura i li passen coses. El Curial és singular perquè l'autor fa una obra perfectament construïda i, a més, defensa una tesi: la fidelitat com a valor de la vida amorosa. Això ho basteix sobre una reflexió al voltant del control de les passions molt encertada, amb una gran psicologia per a l'època, però em demano si això de dominar els impulsos està gaire de moda avui dia...
El Curial recorre tot Europa, però apareix poc Catalunya. Per què?
És una novel·la internacional: Curial és de Montferrat, prop de Torí, un lloc mític en la tradició trobadoresca. Els escenaris són la cort del sacre imperi romanogermànic, Hongria, París... i com a contrapunt apareix l'Aragó. El més divertit és que, quan ha d'haver-hi un rei just, un mercader que no enganya o el millor cavaller del món, aquests són aragonesos o catalans, que són els bons de la pel·lícula.
S'imagina una adaptació del Curial com la recent del Tirant?
Ui! No em va agradar gaire aquesta adaptació, però, vaja, sí que es podria fer, perquè hi ha prou material... Ara bé, em fa por pensar com un guionista d'avui podria transformar el Curial... després de treballar-hi tants anys tinc la meva idea del personatge.
Per què l'hem de llegir?
És una història d'amor i guerra que narra la formació d'un personatge. A Curial li donen els mitjans per aconseguir l'èxit de la nit al dia –com si avui et diguessin que seràs el millor futbolista del món–, i ho aconsegueix. Però, què passa quan ets a dalt? L'èxit et pot fer perdre l'oremus. Com es pot recuperar el sentit comú? Curial aprendrà a força de patacades. Doncs la novel·la va d'això, i hi afegiré que acabava bé.

































Comentaris
Anomena els nostres reis "trastamares", i diu que els grans autors catalans - o haurem de distingir valencians? - eren assalariats a les seves corts - que potser es tracta de reivindicar aquests reis? - però no es dibuixa quin abast ni quanta gent formaven part d´aquestes "corts", i només es precisa la figura del rei així que no sabem ben bé del que es tracta. I que no és "Daragó" el patronimic dels nostres reis ?. Perqué quan diu que "com a contrapunt apareix Aragó", es referirà al nom del rei, no pas al del país, que no portava aquest nom, ni amb ell era conegut enlloc, i menys, a la nació, en aqueslls moments de màxim auge de la nació catalana. També quan diu "aquests son aragonesos o catalans" seria bo de fer-ne un recompte i saber-ne la proporció, i potser, si com tants historiadors catalans transcriuen el noms aragonesos en castellà, per un vici falsificador i castellanitzado r estrany d´un país que no era castellà
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.