Dilluns, 28 de maig del 2012

Tancar la finestra Tancar
Cultura
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

L'últim Palau picassià

Surt publicat el quart i darrer volum de la monografia monumental de Palau i Fabre sobre l'artista malagueny, centrat en el període al voltant del ‘Gernika'

Josep Palau i Fabre el 1993, envoltat dels seus llibres sobre Picasso, una feina monumental Foto: JOAN COROMINAS SALOM.
Palau i Fabre buscava la correlació entre text i imatge, com si fos una banda sonora

El 8 de gener del 1927 Picasso es passejava per les galeries Lafayette de París quan va veure una voluptuosa noia rossa que estava triant un coll postís, que li va cridar l'atenció. La va esperar a la sortida i li va etzibar sense miraments: “Senyoreta, teniu un rostre interessant. Voldria fer el vostre retrat. Sento que farem grans coses junts. Sóc Picasso.” La noia era Marie-Thérèse Walter, de només 17 anys, que es convertiria en l'amant del pintor (aleshores ell era casat encara amb la ballarina Olga Kokhlova) i amb qui tindria la seva filla Maya.

Aquest és el punt de partida, gairebé de novel·la romàntica, del quart i últim volum de la gegantesca monografia de Josep Palau i Fabre (1917-2008) sobre el pintor, sota el títol Picasso 1927-1939. Del Minotaure al Gernika.

Palau tenia enllestit el manuscrit ja fa deu anys, però no ha estat fins ara que el volum ha vist la llum gràcies a la voluntat de l'editorial Polígrafa (que ja havia publicat els tres llibres anteriors) i la col·laboració de la fundació de l'escriptor de Caldes d'Estrac. La publicació culmina, doncs, la ingent i detallada narració de Palau sobre Picasso que, malauradament, no va tenir temps d'arribar fins al final de la vida del pintor.

Feina obsessiva

Aquesta és la feina, gairebé obsessiva, d'un home que admirava fins al moll de l'os al seu biografiat. Hàbil barreja de biografia i assaig artístic, amb moltes referències tant socials com polítiques, literàries i culturals de tota mena, l'obra avança amb gracilitat per la vida i obra picassiana, relacionant-les en tot moment perquè ja ho deia el marxant Kahnweiler que tota l'obra de Picasso és autobiogràfica. Aquest volum, que surt de moment en el seu original català, castellà i anglès, passa per moments crucials de la trajectòria de l'artista: els fantàstics retrats de Marie-Thérèse i més tard de la seva següent amant, la fotògrafa Dora Maar (amb la sèrie de Dones plorant); l'esplendor del gravat picassià amb sèries com la Minitauromàquia; les primeres experimentacions amb l'escultura, en part animades per la seva relació amb Juli González; l'any (de l'abril del 1935 al 1936) que para de pintar i es dedica exclusivament a escriure; i sobretot, durant la Guerra Civil, el seu compromís amb la República que culmina amb la peça estel·lar del període, el Gernika. No és estrany, que sigui el viatge del simbòlic mural als Estats Units el que finalitzi aquest volum.

Però per arribar a aquest final tardà, però feliç, les coses no han estat gens fàcils. En vida de Palau i Fabre no va ser possible tirar endavant el projecte, tant per motius econòmics com per la mateixa idiosincràsia de la manera de treballar de l'autor. Ho recorda Joan de Muga, de Polígrafa, que recorda que Palau era molt gelós de la seva obra.

Hi havia una altra dificultat afegida. Com havia fet amb els altres volums, Palau tenia la intenció de construir la maqueta del volum manualment, en un mètode que, a hores d'ara pot semblar primitiu, però que assegurava l'exacta correlació entre text i imatges de les obres. L'editor de l'actual volum, l'escriptor i expert en Palau Julià Guillamon, explica que l'autor volia “el text i les imatges en paral·lel, com si fos la banda sonora d'una pel·lícula”.

Malgrat la dificultat del mètode, finalment, s'ha optat per fer el mateix amb aquest últim volum. Guillamon, en col·laboració amb Alícia Vaquerizo, de la Fundació, s'hi han dedicat de ple durant un any sabent que “segurament Palau ho hagués fet d'una altra manera, però sent fidel al seu esperit”.

La catalanitat de Picasso, gran aportació

“Una de les grans aportacions de Palau és descobrir la catalanitat de Picasso”, explica Julià Guillamon. Des del primer volum, Picasso Vivent, Palau va accentuar aquest aspecte del pintor, que ara torna a sorgir en el nou llibre, que avui es presenta al Museu Picasso. Un exemple és quan Palau veu la forma d'una finestra de la plaça del Rei de Barcelona en un gravat de la Minitauromàquia o la verge que corona l'església de la Mercè en un dibuix d'una forma femenina.

Darrera actualització ( Dijous, 15 de desembre del 2011 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Navès/Nacional la pàgina d'entrada

Ofertes de treball a Navès

TEI reforç Educació Infantil

AMPA Escola Lleida

25/05/12 23:46 - LLEIDA

AGENTE COMERCIAL

HELVETIA

25/05/12 12:39 - LLEIDA

Portal de feina de la Generalitat de Catalunya

Enquesta

Enquesta: L'Esglésis ha de pagar l'Impost de Béns Immobles com la resta de ciutadans?
L'Esglésis ha de pagar l'Impost de Béns Immobles com la resta de ciutadans?
 

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook

Google +

Segueix-nos a Twitter