“Tots tenim un anhel de trobar respostes en el nostre entorn, encara que, des de fa un segle, tot ja està molt delimitat científicament”, explica Job Ramos (Olot, 1974) a les sales d'exposicions de la Casa de Cultura de Girona, que ara ocupa amb la seva mostra Staring at the sun was extremely painful (Mirar fixament al sol va ser extremadament dolorós), com a guanyador de la 6a Biennal d'Art de Girona, l'any 2010.
La primera sala rep el visitant amb l'impacte de la seva buidor: literalment, no s'hi exposa res. Al terra descansen els plafons que generalment aïllen les exposicions de la llum natural provinent de l'exterior, que ara entraal recinte de la mateixa manera que, en una instal·lació anterior a l'Espai Zer01 d'Olot (Un altre paradís sense clavegueram, 2008), va portar a l'espai expositiu una part –un faig– de la fageda d'en Jordà. Sempre es tracta d'intentar traduir llocs i situacions del món exterior dins l'artifici que és un espai de representació.
A falta de respostes concretes, queda el joc: Ramos veu la seva exposició a Girona –que ja està oberta, però s'inaugurarà aquest dissabte a les 12 del migdia– com “un test per avaluar si, mitjançant la tècnica és possible invocar la mística”. La primera sala (“No hi ha res, però hi ha moltes coses. Es pot veure com una espècie de rellotge de sol aleatori”) inclou al final de tot una pantalla semiamagada en què es reprodueixen les fotografies que una càmera va fent regularment d'aquest espai al llarg del dia, recollint així els canvis de llum.
La manca de llum artificial a la sala va provocar que, inicialment, es decidís obrir-la més aviat al matí, a les 9, i tancar-la quan es fes fosc, però l'artista ha aconseguit que s'ampliï l'horari d'obertura al públic fins a les 7 de la tarda.
Aquesta reflexió sobre el domini i el control de la llum –que Ramos extrapola a la ciència o als vitralls de les catedrals– i sobre la recreació del món com a propòsit de l'art, continua en el segon tram de la mostra amb l'emulació de “moments lumínics clau en què es materialitza el pas del temps”, com ara un eclipsi, a partir de la superposició de llum natural amb la llum d'uns projectors. Al final, hi ha dues petites peces rectangulars de fusta que va trobar durant la seva residència al centre de producció d'art suec Iaspis i que són el punt de partida d'un projecte creat amb pocs mitjans que, més endavant, tindrà també catàleg. “Espero que sigui un catàleg summament convencional, però no sé si ho aconseguiré”, diu Ramos.
Entre el febrer i el març vinent, Job Ramos també exposarà al Bòlit de la Rambla de Girona un projecte sonor sobre l'antic centre emissor de Ràdio Liberty a Pals, que s'emmarca dins l'exposició Camps invisibles. Geografies de les ones ràdio, en col·laboració amb Arts Santa Mònica.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.