Mercado de futuros és un documental que, rodat en bona part en una fira immobiliària, proposa una reflexió sobre la pèrdua d'identitat de les ciutats, organitzades en funció de la lògica del mercat. Mercedes Álvarez, la seva autora, considera que ha fet una pel·lícula que pot abordar-se des de diverses disciplines que analitzen la relació humana amb els espais, l'ús del temps, la dissolució del passat i la memòria. És per això que, en l'acte d'avui al cinema Truffaut de Girona i després de la projecció de la pel·lícula, que començarà a dos quarts de deu del vespre, la cineasta conversarà amb els geògrafs Joan Nogué i Isabel Salamaña, professors a la UdG, i l'arquitecte i poeta Quim Español. El diàleg, evidentment, s'obrirà a tots els assistents.

Després de rodar el món amb El cielo gira, preciós i reconegut film sobre els últims habitants del poble de Sòria on va néixer la cineasta, Mercedes Álvarez va tornar al Born, on viu a Barcelona, i amb el seu coguionista Arturo Redin va començar a pensar en un documental que reflectís les conseqüències de la febre especulativa en les nostres ciutats. En el curs de la seva investigació, va ensopegar amb L'art de la memòria, un assaig de la historiadora britànica Francis A. Yates sobre les pràctiques nemotècniques dels pensadors clàssics i renaixentistes lligades a la relació entre espai, coneixement i memòria. “Aquest llibre parla d'una relació que pràcticament s'ha perdut a les ciutats, en la mesura que cada cop són més iguals i per tant menys singularitzades i recordables. Són espais que van perdent la memòria i per tant la identitat”, comenta Álvarez.

La documentalista explica per què van filmar als pavellons de les fires immobiliàries: “Vam veure que aquestes fires, on hi ha tota una posada en escena, representen els espais sense ànima que van escampant-se a les ciutats: totes s'assemblen i estan dissenyades en funció de la venda, tal com passa a les ciutats, on la mirada està dirigida perquè es fixi en les marques comercials.” Mercado de futuros, que inclou una estressant sessió de borsa i parlaments hipnòtics de predicadors de l'èxit, va ser rodada fa tres anys just mentre es gestava la crisi econòmica. “No és un film sobre la crisi, si bé és cert que hi són els símptomes. Quan rodàvem, teníem la terrorífica sensació que tot el món estava en venda, però alhora que en aquestes fires s'hi ven fum. Potser sí que s'hi veu alguna cosa del que ha dut al desastre”, apunta la cineasta en relació amb el seu segon llargmetratge, una iniciativa, com El cielo gira, del màster en documentació de la Pompeu Fabra. Tanmateix, com a contrapunt del món de les fires immobiliàries, apareix el mercat barceloní dels Encants amb el protagonisme d'un vell venedor que, paradoxalment, no vol vendre res: és com si fos el guarda i la memòria de les coses.