De què parla amb els ministres que du al cotxe?
És secret professional, els xofers signem una clàusula de confidencialitat, jo ho sóc des de 1990,
he dut al cotxe González, Aznar, Zapatero i els seus governs,
inclòs Rajoy, i mai no he filtrat res. Però la meva passió és la
pintura, res no em satisfà més,
i alguns ministres ho saben i
al cotxe parlem d'art.
I els ha venut algun quadre?
Sí, els ministres Jesús Posadas, Margarita Mariscal de Gante i Manuel Pimentel em van comprar algunes pintures. Loyola de Palacio em demanava consell i m'ensenyava els seus quadres. I a Ana de Palacio me l'enduia de compres als antiquaris del Sablon. El delegat de la Generalitat també té
un quadre meu al despatx.
Als ministres del PSOE no els agrada l'art?
I tant! Si acaben aviat alguna reu-nió, abans de dur-los a l'aeroport de Brussel·les, em demanen que els porti a visitar la meva exposició. I puc sentir com vibren, però no sé si és per la meva pintura o perquè als meus quadres dibuixo l'arquitectura de Gaudí, que enganxa, atrau, és magnètic.
Per què pinta Gaudí?
La meva besàvia, que era cega, és un dels àngels de la façana de la Nativitat de la Sagrada Família. Gaudí se la va trobar al carrer
Mallorca i li va demanar permís per dibuixar-la i inspirar-se en
la seva bellesa. El meu avi era
forjador, va fer les baranes i els
fanals del temple, i jo de petit l'acompanyava a prendre mides, així que vaig créixer envoltat de les formes vegetals i geomètriques gaudinianes, del seus colors.
I s'enyora d'aquella Barcelona dels seixanta?
Pintant la Pedrera, i sobretot el seu terrat, em teletransporto
al cor de Barcelona, al seu mar i les seves muntanyes, torno allà
on era tan feliç. L'hiperrealisme irreal em fa volar, és com llançar-se a l'aigua i no mullar-se. Els meus quadres amb volum estan fets amb sorra del Mediterrani,
de la platja de Gavà.
Doncs a Brussel·les ni mar
ni muntanya?
A l'estranger m'he adonat del que representa ser català i n'estic orgullós. Pinto Gaudí per nostàlgia, però també per fer país, perquè és la forma d'explicar com és casa meva al centre d'Europa. I de fer viure els valors del meu avi, recordo com treia el ferro roent d'entre el carbó i a cops de martell li donava formes tan misterioses i agradables, amb rigor i sensibilitat. I els dissabtes, quan tancava el taller, pagava als treballadors i els convidava a un vermut. Vaig aprendre que un artesà no és un obrer sinó un artista, i és artista tot aquell que estima la seva obra.
I tant parlar d'art no ha fet perdre mai l'avió a cap ministre?
Només un cop en aquests vint anys, però no va ser culpa
meva sinó del trànsit.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.