Dies enrere, l'escriptor Jon Juaristi va aixecar una certa polseguera amb un article a la premsa madrilenya sobre la falta d'interès que havia suscitat la commemoració del centenari de la mort de Joan Maragall, el 20 de desembre. En el seu escrit, Juaristi criticava obertament el ressò nul que havia tingut l'esdeveniment en termes inequívocs: “Un indicio preocupante de que en España ni los gestores del Estado se toman en serio sus discursos sobre el patrimonio cultural común de la nación es la escandalosa ausencia, fuera de Cataluña, de actos conmemorativos del centenario de la muerte de Joan Maragall.”
No cal dir que Jon Juaristi té més raó que un sant. Encara més si tenim en compte que Espanya disposa de potents instruments polítics per a aquestes ocasions especials, com és el cas de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales. Però si llegim atentament el text ens adonarem que Juaristi no dispara només contra la línia de flotació de l'estament públic sinó que també apunta cap al sector privat i la societat civil.
En aquest sentit, cal tenir present que existeixen un munt de traduccions de la poesia de Maragall al castellà que es podien haver recuperat. O se'n podien haver fet de noves. I, fins i tot, una part significativa de la producció en prosa de Maragall està escrita en castellà. Publicacions periòdiques com la Revista de Occidente o els suplements literaris dels grans diaris podien no haver cedit davant l'amnèsia. Entitats com el Círculo de Bellas Artes o la Residencia de Estudiantes podien haver-s'hi posat. Els teatres i les associacions també han brillat per la seva total mudesa. I les universitats podien haver dedicat atenció al gran mestre que va influir en escriptors de la talla de Miguel de Unamuno i Luis Cernuda. Una mostra més de la desconnexió cultural abismal que actualment existeix entre Catalunya i la resta de l'Estat espanyol. Mai la cosa no havia estat tan greu. Ara bé, alhora, hem de fer-li saber al senyor Juaristi que no calia que esperés a darrera hora, quan ja no hi havia res a fer, per formalitzar la seva queixa, perquè l'any 2010 ja era la celebració dels 150 anys del naixement de Maragall.
Part de responsabilitat
Però tampoc no hem de carregar els neulers exclusivament a Espanya. Catalunya té la seva part de responsabilitat. L'anterior president de la Generalitat i el conseller de Cultura i l'actual director de la Institució de les Lletres Catalanes van dissenyar un Any Maragall 2010-2011 tan mancat d'imaginació, vitalitat, il·lusió i ambició, que la seva esfera d'influència pràcticament ha quedat circumscrita al Principat, deixant de banda València, les Illes Balears, la resta d'Espanya, la Catalunya Nord, Europa i la comunitat internacional. No calia que les coses anessin així. El gran Maragall donava per molt més a Catalunya i a Espanya. Encara ens queda el futur.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.