Un talp fred, sobri i brillant
Tomas Alfredson signa l'adaptació al cinema de la novel·la de Le Carré, amb un Gary Oldman estel·lar
D'El espía que surgió del hielo a El jardinero fiel, passant per La casa Rússia, El sastre de Panamà..., les novel·les d'espionatge del popular escriptor John Le Carré han estat adaptades sovint al cinema. És curiós, en aquest sentit, que una de les seves millors obres, El talp (reeditada en català per Edicions 62), no s'hagi vist mai a la pantalla gran. Part de la culpa la té l'excel·lent adaptació televisiva que va fer la BBC el 1979, dirigida per John Irvin i protagonitzada per un gran Alec Guinness. El llistó, d'entrada, ja està alt. A més, El talp té una intriga complexa, amb molt poca acció, protagonitzada per un espia, Smiley, que no té res a veure amb l'arquetip aventurer i galant, molt més cinematogràfic, de l'estil de James Bond.
Tomas Alfredson, interessantíssim director suec que ens va ajudar a descobrir el Festival de Sitges en guardonar Deixa'm entrar, firma ara una adaptació cinematogràfica que arriba avui als cinemes (també es pot veure en català) amb perfum de premis. “Sisplau, no rodis la novel·la ni versions de la sèrie, que ja s'han fet”, explica el cineasta que li va dir John Le Carré. I s'ho va prendre al peu de la lletra. Va triar passatges, situacions i personatges del llibre (sencer és inabastable) i els va aplicar la seva mirada profunda, freda i melancòlica, amb la complicitat d'un grapat de bons actors britànics (Colin Firth, John Hurt...). En destaca Gary Oldman, sobri i contingut, però molt expressiu en el paper de Smiley.
Lleialtat i traïció
Alfredson ens proposa una pel·lícula d'espies als antípodes de Missió: Impossible, amb la qual compartirà multicinemes. No hi ha tirotejos, ni persecucions frenètiques, ni disfresses ni tecnologia punta. Els decorats grisos, els paisatges ocres, la il·luminació trista... Tot contribueix a crear una atmosfera opressiva, pròpia dels temps de la guerra freda (s'ambienta en el 1973). Segons Alfredson, “és una pel·lícula sobre la lleialtat i els ideals, uns valors molt importants... Potser per això són tan escassos avui dia...”
