Engolir i altres verbs equivalents
CLAR I EN VALENCIÀ
El verb engolir significa “fer passar algú alguna cosa des de la boca a l'estómac a través de l'esòfag”. Quan parlem d'engolir, normalment ens referim a un aliment, encara que, evidentment, podem engolir-nos qualsevol cosa com ara un medicament, un verí, una pedreta o una espasa, com fan els menjaespases del circ. El verb engolir té també un sentit metafòric i així podem engolir-nos les paraules que acabem de dir, la pica de la cuina s'engul l'aigua d'escurar i el mar, de tant en tant, s'engul algun vaixell.
Els verbs englotir i deglutir són sinònims d'engolir, però únicament s'usen en la llengua culta.
El verbs empassar i enviar són també sinònims d'engolir. El primer és el que habitualment s'usa en el català central, sobretot en la zona de Barcelona. El segon és el que s'empra a Mallorca. Aquests verbs s'usen només com a pronominals: empassar-se i enviar-se.
Els valencians no els diem mai, només usem, amb el significat especificat, el verb engolir.
Engaldir significa “engolir el menjar atropelladament, de manera precipitada, amb avidesa, sense moderació”. Equival al castellà engullir. També s'usa com a sinònim d'engolir, però en aquest cas té un cert sentit pejoratiu.
El verb tragar és un verb genuïnament valencià i ja el trobem en els nostres clàssics, com ara en l'Espill de Jaume Roig. Segons ens diu Joan Coromines en el seu DECat el verb tragar és una evolució del més antic dragar que significa “menjar com un drac”. El verb tragar, com a paraula genuïnament nostra, és un arcaisme desusat. L'ús que modernament fem de tragar és degut, sense cap mena de dubte, a la influència del castellà. Per consegüent és preferible usar sempre engolir. Però hem de ser conscient que tragar, com a verb genuí que és, ha creat derivats que són ben vius i que, per tant, són completament legítims i s'han d'emprar amb naturalitat. No podem rebutjar paraules com ara tragallada (quantitat de líquid que es beu d'una sola vegada i de manera precipitada) o tragabales (que li agrada menjar molt i que sovint ho fa).