Ben abans de la retirada del 39, un primer èxode va portar milers de catalans a fugir de la Guerra Civil passant pel Pirineu. La tesi doctoral L'èxode català de 1936 a través dels Pirineus. De la derrota a la victòria, de l'investigador de la UdG, Jordi Rubió, es centra en aquells fets i trenca unes quantes idees preconcebudes sobre els que ho van protagonitzar. Amb la consulta d'arxius francesos, espanyols i catalans, a més de 25 entrevistes de protagonistes i testimonis directes –molts d'ells de la Garrotxa, d'on és originari Rubió–, la tesi omple un buit: la fugida d'aquests catalans a través dels passos fronterers de muntanya no havia estat objecte de cap estudi d'aquest tipus fins ara, a diferència de l'èxode del 36 per via marítima, que sí que ha estat més tractat.

Rubió avalua en unes 45.000 persones els exiliats del 36, quan la xifra més admesa per la retirada del 39 és d'unes 450.000 persones. “No té res a veure, i no es tracta de confrontar els dos moments, sinó de saber que també va passar això el 36”, diu Rubió. D'aquests 45.000, l'investigador xifra en uns 15.000 el nombre de catalans que entre el 1936 i el 1938 van optar pels passos fronterers del Pirineu, 7.000 dels quals s'han pogut identificar.

El treball subratlla que el perfil social i polític d'aquests exiliats no sempre és el de fidels a l'aixecament militar: “A diferència de l'èxode marítim del 36, amb un 70% de rics terratinents i gent benestant, aquests només representen un 30% dels que passen per la muntanya. Poden tenir en comú l'aspecte religiós, però no un perfil polític homogeni. Molts són agricultors, masovers, desertors que saben que es passa gana al front, gent que, per proximitat amb la frontera i per qüestions pràctiques més que polítiques, decideixen fugir de la guerra.” Prova d'això és que, un cop a l'altra banda, la gran majoria es queda en els camps d'acollida que França organitza al sud del país i pocs trien de tornar cap a la zona franquista. Tot canvia a partir del 37, quan el govern francès tanca els centres i obliga els refugiats a escollir un bàndol: un 90% aniran cap al bàndol franquista.

L'última part de la tesi tracta del retorn d'aquests refugiats a Catalunya. Tornen com a excombatents del règim o almenys com a persones que han mostrat la seva opinió favorable al franquisme marxant del territori republicà. Reben molts beneficis de la dictadura tant en l'àmbit polític com en el social i laboral, passant a ocupar llocs preferencials i càrrecs en l'administració pública i els ajuntaments.

Rubió –que es va beneficiar d'una beca d'investigació de la Generalitat–, va obtenir el setembre passat l'excel·lent amb cum laude per la seva tesi i presentarà enguany el treball al premi Miguel Artola d'història contemporània, amb la perspectiva de publicar-lo. Mentrestant, ell també ha passat la ratlla per exiliar-se a Lió, on prepara un màster d'arxivista, sense deixar de banda les investigacions que té en curs a la Garrotxa.