Dos premis Oscar no és un bagatge excessiu si tenim en compte que Meryl Streep ha aconseguit setze nominacions a l'estatueta, set Globus d'Or i prop d'un centenar de premis. Avui arriba a les nostres pantalles La Dama de Hierro, i tot apunta que, almenys, podria aconseguir la seva dissetena nominació.

El seu paper de Margaret Thatcher, una icona del segle XX, és un repte ideal per mostrar la seva llegendària capacitat de transformació: l'accent anglès, la peculiar veu aguda, la manera de caminar, el caràcter fort... Meryl Streep va acceptar el repte i els premis més primerencs ja han posat els focus sobre l'actriu: nominada al Globus d'Or i premiada per les associacions de crítics de Boston i Nova York. El 26 de febrer sabrem si aconseguirà una tercera estatueta, que s'afegiria a les que té des de fa tres dècades per Kramer contra Kramer (1979) i La decisió de la Sophie (1982).

La Dama de Hierro és un retrat amable d'una mandatària ja envellida, amb 80 anys, que parla amb el seu difunt marit (Jim Broadbent), i recorda moments de la seva trajectòria política i personal. Margaret Thatcher ha estat criticada pel cinema britànic més progressista, amb Ken Loach al capdavant. Però aquesta és una pel·lícula dirigida per Phyllida Lloyd, coneguda per la seva versió cinematogràfica de Mamma mia! (protagonitzada, per cert, per Meryl Streep). El públic hi trobarà, segons la informació promocional del film, “una història sobre el poder i el preu que es paga per aconseguir-lo”, en un retrat íntim d'“una dona extraordinària i complexa”.