Anar a escola significa 'assistir un xiquet regularment a un centre docent d'ensenyament primari a fi de rebre l'educació, la instrucció i els coneixements adients'.

Exemple:

— El teu xiquet ¿encara no va a escola?

— La setmana que ve comença.

No hem de confondre anar a escola (sense article), que expressa el concepte definit, amb anar a l'escola (amb article), que significa anar a l'edifici a on s'impartixen les classes.

Exemple:

El meu xiquet ja fa dos anys que va a escola, però ell no va a l'escola en autobús com el teu, se'n va a peu amb la seua cosineta.

Actualment, a la porta dels centres docents públics d'ensenyament primari a on es formen els xiquets valencians, podem llegir: “Col·legi públic d'Educació Infantil i Educació Primària”. Alguns energúmens intransigents i d'esperit justicier s'han permés empastifar amb pintura negra alguns d'eixos cartells posant al damunt la paraula colege. I fan açò, sense cap mena de dubte, perquè pensen que en valencià no es diu col·legi, es diu colege. Però estan completament equivocats, perquè en valencià, els citats centres docents, no es diuen ni s'han dit mai de la vida ni col·legis ni coleges, s'han dit sempre escoles. La paraula escola és una de les més dignes i més belles de la nostra llengua. Sempre s'ha dit anar a escola per a expressar el concepte ací definit. És una locució molt antiga com ens ho demostra el fet que diem anar a escola i no anar a l'escola, de la mateixa manera que diem parar taula i no parar la taula. Les construccions sense article com ara anar a escola, parar taula, llevar taula, fugir d'estudi, anar a missa, anar a costura, anar a cama-coixa, anar en cama crua, seure a taula, servir taula, dinar en taula, primavera d'hivern, primavera d'estiu, tornar paus, fer paus, quedar-se a fosques, partir palletes, caminar a palpes, a primeries, a darreries, a migjorn, a migdia, a mitjanit, de matí, de vesprada, de nit, d'estiu, d'hivern, posta de sol, eixida de sol, a poqueta nit, de totes maneres, passar per baix cameta, deixar baix taula, etc., són autèntiques relíquies de temps antics que hem conservat durant segles. Ara, després d'haver-nos transmés la locució anar a escola de generació en generació durant anys i anys, ens permetem el luxe de llançar-la per la borda i substituir-la per l'expressió anar al cole, enormement allunyada de la idiosincràsia del nostre poble. ¿És pot dir alguna cosa més ridícula, més cursi i més coenta que anar al cole?