El gran èxit de la trilogia novel·lesca Millennium, del desaparegut escriptor suec Stieg Larsson, en feia inevitable la immediata adaptació cinematogràfica. En aquest cas, la indústria sueca va ser ràpida de reflexos i es va avançar a Hollywood en la realització de tres pel·lícules –Los hombres que no amaban a las mujeres, La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina i La reina en el palacio de las corrientes de aire– inspirades en les voluminoses entregues de Larsson; tres pel·lícules que també van conèixer un muntatge en forma de minisèrie televisiva.

Aquest precedent no ha estat un obstacle, ja que el productor Scott Rudin no ha trigat a impulsar una adaptació nord-americana, que s'estrena aquest divendres. L'experiència de David Fincher en psycho thrillers sobre assassins en sèrie –les brillants Seven i Zodiac– i el sentit periodístic de pel·lícules seves com ara l'esmentada Zodiac i La red social el convertien en el realitzador ideal de l'adaptació, escrita pel prestigiós guionista Steven Zaillian (La llista de Schindler). L'actual 007, Daniel Craig, i la prometedora Rooney Mara (que ja tenia un breu paper a La red social) es posen en la pell, respectivament, del periodista Mikael Blomkist i de l'asocial però molt intel·ligent hacker Lisbeth Salander, la gran troballa icònica de la saga, concebuda per Larsson com una mena de Pippi Langstrump punk i bisexual. Curiosament, els dos actors que interpretaven aquests personatges en la versió sueca es poden veure ara en superproduccions de Hollywood: Michael Nyqvist és el malvat de Misión imposible: protocolo fantasma i Noomi Rapace intervé a Sherlock Holmes: juego de sombras.

L'adaptació de Millennium: los hombres que no amaban a las mujeres de Fincher i Zaillian és –amb algunes llicències– bàsicament fidel a l'estructura del material literari original. Segons Fincher, “el guió es va tallar sencer sobre la tela de la novel·la”. “El que més ens va interessar van ser aquests dos personatges: Blomkist i Salander; ells són el motor d'aquests llibres, els que l'han convertit en el fenomen cultural que són.” Els responsables del film fins i tot han evitat la temptació de traslladar l'acció de país: la trama de corrupció, secrets familiars i assassinats continua tenint lloc a Suècia, i la majoria d'intèrprets secundaris són suecs. Fincher és del parer que “no hi havia manera de traslladar-la. No podries fer aquesta pel·lícula a Seattle, ni tan sols a Montreal. Havia de transcórrer a Suècia perquè les arrels de la història són completament sueques”.

Elements importants en els resultats de Millennium: los hombres que no amaban a las mujeres són l'estilitzada i metàl·lica fotografia de Jeff Cronenweth –David Fincher ha manifestat que el seu referent per a l'atmosfera d'aquest film va ser L'exorcista, de William Friedkin– i la música de Trent Reznor, que va guanyar un Oscar gràcies a La red social.