Fita, a través del vitrall
Una obra “feta amb rigor i amb llibertat”: així va definir ahir el conseller Mascarell el treball en vidre de Domènec Fita, mostrat en una gran retrospectiva, a Girona
-
Domènec Fita i Ferran Mascarell, davant dels prototips d'uns vitralls que després van formar part del monument a Pere Calders, de Llançà (1995) EL PUNT AVUI. -
Claraboia de l'escala de l'Ajuntament de Banyoles. -
Capella de Vila-roja de Girona. Croquis. -
Caixa amb vidre il·luminat (2011). -
Vitrall de la parròquia de Sant Feliu de Guíxols.
Una inauguració multitudinària va obrir la doble exposició, a la Casa de Cultura i la Fundació Fita
Mascarell va lloar Fita per haver contribuït a crear una cultura singular i universal alhora
“Endinsar-me en les possibilitats dels vidres, tant de colors com de qualsevol altra mena, per intentar ampliar-ne la possibilitat d'expressió, em fa estar preparat per buscar les noves expressions que el fet de tractar els diferents oficis m'ha fet capaç d'oferir”, explica Domènec Fita (Girona, 1927) en la presentació del llibre Fita-Vitralls, reeditat i ampliat ara com a catàleg de l'exposició retrospectiva Llum i color: els vitralls de Fita (1956-2011), inaugurada ahir al vespre a la Casa de Cultura de Girona, amb la presència del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell. En el mateix text, Fita fa una apologia de l'artista amb una sòlida formació d'artesà (“Estic convençut que una bona formació dels artistes en el camp dels oficis artesanals podria ser un motor per a l'execució de grans obres”) i reivindica també el llegat de “la tradició catalana del vitrall, des de les esglésies gòtiques fins al modernisme, passant per altres moments àlgids de la nostra història”.
La trajectòria de Fita en el camp del vitrall dóna continuïtat a aquesta tradició durant tota la segona meitat del segle XX, i entrant ja en el XXI, amb els vitralls dedicats als quatre evangelistes (2009-10) que l'artista gironí va realitzar per a la nau central de la Sagrada Família, i altres projectes que Fita està portant a terme actualment, en els quals experimenta amb vidre òptic il·luminat amb díodes LED, en una sèrie de caixes realitzades tot just l'any passat per un artista que ja ha superat els vuitanta anys i que, tot i alguns episodis recents que suggerien una salut precària, es mostra ara mateix amb una inusitada vitalitat en la seva tasca creativa.
L'exposició Llum i color, comissariada per l'historiador de l'art Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, es pot visitar fins al 22 de febrer en dues seus: les sales d'exposicions de la Casa de Cultura de Girona, on es mostren uns 150 projectes dels prop de 200 vitralls realitzats per Fita al llarg d'aquest mig segle de treball amb el vidre, i la seu de la Fundació Fita, on hi ha deu dibuixos i una dotzena de prototips dels vitralls de la Sagrada Família. A la Casa de Cultura, s'hi exposen els dibuixos realitzats per Fita per als diferents projectes al costat de fotografies dels vitralls definitius, així com divuit prototips i maquetes en vidre.
Art útil, bell, amb sentit
Ahir al vespre, es va inaugurar l'exposició a la Casa de Cultura, on un públic nombrós va acompanyar l'artista i les autoritats que representaven les diferents institucions implicades en aquesta doble exposició retrospectiva: el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i el president de la Diputació de Girona i de la Fundació Casa de Cultura, Jaume Torramadé; la regidora Marta Madrenas, en nom de l'Ajuntament de Girona, i la directora de la Casa de Cultura, Natàlia Molero, com a amfitriona.
Domènec Fita va subratllar que la seva voluntat ha estat sempre fer art útil, que tingui sentit per a la gent i li aporti coses interessants, i que s'allunyi al màxim possible de la banalitat. “Cada encàrrec és una lliçó”, va dir Fita, i la frase va ser recuperada després per Mascarell per evidenciar la modèstia i generositat de Fita, a qui el conseller va definir com a “artista, artesà, investigador i agermanador d'arts i tècniques”.
Ferran Mascarell també va lloar Fita pel fet de ser un dels creadors que han contribuït que la cultura catalana sigui alhora “singular i universal”. El conseller va donar la raó a l'artista quan aquest va dir que volia fer un art útil i amb sentit. “I també bell”, va afegir Mascarell sobre l'obra de Fita, “feta amb rigor i llibertat”.
Com va escriure el 1987 el mestre vitraller Joan Vila-Grau, director de l'Institut del Vitrall de Sant Sebastià de Montmajor (Vallès Oriental), per a la primera edició del llibre Fita-Vitralls (1956-1987), en un text recuperat també ara per al catàleg de la mostra, Fita és “un dels més significatius pioners en l'apassionant i difícil tasca d'expressar, amb una tècnica secular, tots els dubtes, les vivències, les intuïcions, i tots els corrents que formen l'entramat de l'art d'avui dia”.
Tot va començar amb un regal de casament: com explica Fita en la presentació del llibre/catàleg Fita-Vitralls, el 1946 va obsequiar uns amics que es casaven amb dos vidres: un amb la Mare de Déu del Carme i un altre dedicat a l'Àngel. Li va servir per treballar amb un material nou per a ell. “Com podeu suposar, no va ser fàcil fer una cosa que no havia fet mai abans.” Deu anys després, el 1956, Fita va realitzar el seu primer gran vitrall, el de l'Ascensió de la catedral de Girona, després del qual va fer altres vitralls per a diferents esglésies, com ara el de la parròquia de Sant Feliu de Guíxols (1967), a dalt a l'esquerra, i el de la capella de Vila-roja (1966), del qual es pot veure aquí un croquis on es comparen les seves dimensions amb les d'una persona. Fita també ha realitzat vitralls per a edificis no religiosos: a dalt, a la dreta, hi ha la claraboia que va dissenyar per a l'ajuntament de Banyoles (1988). L'artista també ha utilitzat el vidre per a propostes més experimentals: la seva obra Pinoxet (1986) mostra les conseqüències d'un impacte sobre un vidre antibales, i ara està treballant amb vidre òptic gravat il·luminat amb díodes LED (a baix, a la dreta). Fita també ha fet diverses obres públiques en vidre, com ara el monument al Pescador de Roses (dreta).