Roger Coma debuta en les lletres amb una obra sobre la recerca d'identitat
Un pintor jove català protagonitza la novel·la «Si això és París»
Diu que li «encanta» París, per sobre d'altres capitals europees i que en el seu retrat ha intentat fugir del tòpic de la ciutat bohèmia. A més, assegura que «coneix bé» la vida parisenca. Hi va viure quatre mesos el 2007, que va ser quan va acabar la redacció del llibre.
El protagonista, un pintor català que es troba a mig camí de la seva joventut, s'escapa a París empès per una crisi creativa. «És un personatge que es busca a si mateix i que intenta definir-se», explica Ester Pujol, editora de Columna.
París no es limita a ser un decorat, sinó que apareix com un personatge més que estimula el protagonista en la seva recerca d'identitat. «El viatge s'ha d'entendre com una evasió, una escapada, perquè el fet de trobar-te en un altre entorn és molt fèrtil. La rutina normalment et tapa la mirada», comenta l'actor. El fet de viure en una altra ciutat mena el pintor a canviar la seva manera de veure el món: «És un personatge que comença gris i acaba amb una mirada vitalista del món.»
En aquesta transformació té un paper important una noia xinesa de la qual el protagonista s'enamora: «És un amor que el descol·loca molt, sempre van a destemps i se li escapa com una anguila.»
Una notícia que rep el pintor des de Catalunya i que el «sacseja» dóna pas a una segona part del llibre, més curta, però que demostra que «no es pot desarrelar del tot», tal com apunta l'editora.
Literatura versus teatre
Roger Coma, que s'estrena en les lletres, valora l'autonomia que dóna escriure, la mateixa que té el pintor davant la tela en blanc, una «metàfora de la necessitat d'autodefinir-se». Per contra, és del parer que interpretar un paper teatral no implica tanta responsabilitat creativa.
El jove actor, que reconeix haver-se projectat en aquesta obra, assegura que continuarà escrivint. De fet, va començar a escriure Si això és París per «avorriment»: «Els actors tenim molt temps lliure fins que ens tornen a llogar.» Té clar que continuarà experimentant amb la literatura i, dins aquest àmbit, amb la novel·la: «Prefereixo la novel·la per expressar les opinions i reflexions; en canvi, en el teatre l'acció avança a través dels diàlegs.» Però assumeix que el teatre l'ha influenciat en la seva escriptura: «Nosaltres analitzem les escenes i veiem si passen coses o no; en el llibre les escenes sempre estan plenes d'alguna cosa.» A més, cada personatge està ben caracteritzat i té «una particularitat clara».