Insomnes i llestos
Salvador Macip guanya el premi Carlemany amb ‘Hipnofòbia', una novel·la de misteri i acció sobre què passaria si tinguéssim el poder de manipular les ments
“He intentat aplicar el ritme cinematogràfic a la narració i anar al gra sense gaires descripcions”
Si tinguéssim el poder de manipular les ments, què faríem? Aquest és l'interrogant que planteja la novel·la guanyadora del premi Carlemany per al Foment de la Lectura Salvador Macip, Hipnofòbia, una obra “d'intriga, por, misteri i acció” que reflexiona sobre el bé i el mal, i sobre la impossibilitat d'identificar les persones bones i les dolentes.
Macip, que és metge i científic de professió (dirigeix un equip d'investigació sobre el càncer a la universitat de Leicester, al Regne Unit, poca broma), va llegir un article l'any 1998 sobre un experiment que demostrava que si els ratolins no dormien es feien més llestos. “Aleshores em vaig demanar què passaria si es pogués aplicar als humans? Així, un dels protagonistes aconsegueix uns poders mentals que s'activen quan deixem de dormir.” A partir d'aquí comença una lluita entre els dolents que volen infiltrar-se en la societat per controlar-ho tot i un heroi que prova d'aturar-los.
En aquesta obra ambientada en l'actualitat, Macip ha volgut posar en pràctica una estratègia narrativa que incorpora la rapidesa del llenguatge visual, la qual cosa es tradueix en una narració que s'articula a partir de cinc punts de vista. “Encara s'escriu molt seguint les estructures del segle XX, però avui dia ho absorbim tot de la televisió, internet, el cinema, i jo he intentat aplicar el ritme cinematogràfic traient les descripcions innecessàries i anant al gra.”
“Hipnofòbia és una novel·la que em va sobtar, té un argument imaginatiu i provocador, un estil eficaç i precís, i una construcció atrevida que recorda les estratègies narratives audiovisuals”, va argumentar Josep Lluch, editor de Proa, segell que publicarà el llibre a finals de març.
Respecte a l'etiqueta de novel·la fantàstica, l'escriptor assegura que utilitza els elements fantàstics segons li convenen, sense cap voluntat expressa de fer ciència-ficció. També fa broma perquè la novel·la no conté cap element vampíric: “Hem de buscar coses noves i no repetir estereotips.” D'altra banda, Hipnofòbia intenta introduir lectures que l'autor feia als 14 anys, clàssics avui –creu– caiguts en l'oblit, Lovecraft, E.A. Poe, Frankenstein... Un altre tòpic que vol trencar és el de literatura juvenil: “Quan escric aspiro arribar a tots els lectors, joves i adults.”
Salvador Macip (Blanes, 1970) compagina la seva tasca d'investigador amb l'escriptura, tant de ficció com d'obres de divulgació científica. El 2010 va rebre el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb Ullals, una obra que integra, amb Hipnofòbia, un cicle literari.
Per cert, els suposats beneficis de dormir poc van quedar en dubte: “Ja no vaig llegir res més sobre l'experiment.”
LA XIFRA
El Carlemany es destina al Foment de la Lectura
El premi s'ha reformulat per convertir-se en el premi Carlemany per al Foment de la Lectura, un guardó que, seguint el model del Goncourt des Lycéens a França, incorpora un grup d'estudiants entre els membres del jurat. El convocaran bianualment el govern d'Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Proa i Columna, que publicaran alternativament les obres guanyadores. “És una iniciativa imaginativa i audaç que vol oferir lectures que facin de pont entre l'adolescència i l'edat adulta”, explicava ahir Josep Lluch, editor de Proa. La directora editorial de Grup 62, Ester Pujol, va insistir que no es tracta d'un premi de novel·la juvenil sinó d'un “crossover” adreçat a tots els públics. En aquesta primera edició el consell lector ha estat format per l'escriptor Pep Coll, la pedagoga Mercè Escardó i tres professors dels sistemes educatius d'Andorra, l'Estat espanyol i el francès, Gemma Garcia, Manel Gibert i Roser Calvo, a banda de Josep Lluch. Els estudiants, nou d'entre 14 i 16 anys, han estat triats de l'Escola d'Andorra d'Ordino, el col·legi Sant Ermengol i el Lycée Comte de Foix. S'hi han presentat 4 originals, una xifra que els convocants atribueixen a la reformulació del premi i a un termini “molt just”.