L'OSV prepara cada concert amb minuciositat perquè hi hagi prou ingredients per fer-lo interessant de cap a peus. Així, el que comentem avui començava amb una reeixida Fanfara de Joan Vives i Sanfeliu. Després presentaven un jove talent, la violinista Veronika Eberle, que als 23 anys ja té en repertori tots els grans concerts de la literatura simfònica amb violí solista. El Concert op.47 de Sibelius, però, potser sigui més difícil conceptualment i pocs saben mantenir el discurs entre la feblesa de l'instrument solista i la solidesa paisatgística de la part orquestral. Ha estat tocada pels grans intèrprets de manera molt diferent, sia vigorosa, quintaessenciada, onírica o ben argumentada. L'Eberle es decanta per la fragilitat amb una qualitat d'impostació en les notes altes, considerable. El difícil tercer moviment va suposar un parany encara no superat del tot. Cal dir que el reprenia després de cinc anys de no tocar-lo. Amb simplicitat i transparència ens va donar una deliciosa Gavota de Bach com a propina.

Les dotze de les 23 escenes que Edvard Grieg va compondre per al Peer Gynt, van ser una delícia d'expressivitat i contrastos per part de l'orquestra, que va tenir la notable col·laboració del Cor Madrigal.