Curts beneïts
Com ja és costum, en cada edició del Festival Pepe Sales, les arts visuals tenen una plataforma preferent amb la Mostra de Curtmetratges i Audiovisuals, que aquest any es va fer dimarts a la nit a la seu habitual, el Truffaut de Girona. I per no trencar la norma, més d'un centenar d'assistents van tornar a omplir el recinte per gaudir d'una nova sessió d'obres inèdites, moltes de les quals firmades per cineastes de renom. El tema era prou suggeridor: inspirar-se o remetre's a la vida i obra de Teresa de Jesús, la santa. En la cita, hi repetien Albert Serra, Isaki Lacuesta, Javier Pérez Mati, Borja & Susana i Santiago Laperia, i s'hi van afegir Rosa Teixidor i Laia Fàbregas, mentre Esther Bertran va exercir de coordinadora. Tots els treballs van mostrar l'empremta personal de cada autor, sumant punts de vista a aquest personatge polièdric que és la santa d'Àvila. Com a entrant, es va projectar un No-Do que, a més d'arrencar els primers aplaudiments de la nit (?!), mostrava la primera vegada en què les càmeres entraven a un convent carmelita. Després de l'aportació naïf de Bellsolà, Laia Fàbregas va triomfar amb la seva desmitificació de la vida en un convent de monges gironí. A continuació, es van projectar l'experimental Vivir sin vivir, de Borja & Susana, que podria haver firmat el mateix Terrence Malick; la contemporània L'hòstia, de Rosa Teixidor; la surrealista Èxtasi, de Mati; un original retrat de Lapeira de títol infinit; la desconcertant i fascinant aportació audiovisual de Lacuesta, i finalment, l'allargada proposta al més pur estil Albert Serra que, en anglès sense subtítols (però sense aconseguir que desertés el personal), mostrava la conversa entre dos visionaris d'experiències místiques. Contràriament al que molts temien, la mostra va ser absolutament respectuosa amb el personatge tractat. Tant, que fins i tot una autoritat religiosa de les comarques gironines va beneir el cicle. Alguns hi vam trobar a faltar, fins i tot, una certa transgressió.
