Tancada dins una vitrina que la protegeix de la fúria amb què la mainada sol córrer en direcció al pati, fa dues setmanes que el col·legi Joan de Margarit de la Bisbal té exposada al vestíbul una de les grans talles policromades en què ha estat treballant l'últim any l'artista Javier Garcés, veí del municipi i, a més, membre de l'associació de pares. Ara que el daltabaix econòmic ha fet desertar dels tallers no només els compradors, sinó també els curiosos, a Garcés li ha semblar una bona ocurrència treure l'art a fora perquè, afirma, “un artista avança en un cinquanta per cent també a través de la mirada dels altres”, i per mirades, no n'hi ha cap altra de més neta, diu, que la dels nens. “No s'estan de punyetes, aquesta gent”, comenta mentre observa fascinat les corrues d'alumnes que cada dia passen davant la seva escultura, un retrat tallat en fusta de la fotògrafa Anna Bahí d'un extraordinari realisme que permet apreciar la més petita arruga, el més lleu borrissol, quasi la respiració i tot. Aquest detallisme és ideal per al seu propòsit, per acostar el seu treball a tota classe d'espectadors, fins els més petits i exigents, i a sobre amb un cost mínim: una vitrina, en aquest cas cedida pel Museu Terracota, i un ordinador portàtil on es projecta ininterrompudament un vídeo que documenta tot el procés de creació de l'obra, des del tros de fusta muda a l'aflorament de la cara. “La intenció de l'escultura és que sembli viva, i el vídeo mostra com s'ha obrat el miracle: no cal més explicació que aquesta”, conclou Garcés, que opina que el conjunt funciona com una unitat pedagògica que ja té pensat fer itinerar per altres centres escolars gironins, “per descomptat, només públics”, com el Joan de Margarit.