Miró o Picasso? Picasso.
Un poeta. Lorca.

Un músic. Bach.
Triï un segle. El XX.
La seva obra més estimada. Una fotografia de Joana Cera, de la sèrie ‘Llúcia'.
Una peça que mai no es vendria. Una mà en bronze d'art khmer, del XV; me la va regalar la meva mare.

Quina ciutat representa l'art? Nova York.
L'art ha d'estar subvencionat? Si cal se l'ha d'ajudar perquè té una funció important en la nostra societat.

Per què la gent ha de comprar art? Millora la nostra vida, és una font d'inspiració, de gaudi i de coneixement.

Com seria el món sense art? Incomplet.

Ana Mas és una galerista amb caràcter. I no cal dir que la seva galeria, Mas Art, també en té. Dir que Ana Mas és galerista des de fa vuit anys és dir una veritat a mitges. És veritat perquè aquest és el temps de vida del seu espai, petit però amb encant, situat a la part alta de Barcelona, al número 40 del discret carrer de Sant Eusebi, apartat del circuit de les galeries, però molt a prop d'on viuen els col·leccionistes. Però només és una mitja veritat perquè, en realitat, Ana Mas fa un munt d'anys que s'està preparant pel gran repte de dirigir una galeria. Fa molt temps que aquesta dona d'esperit emprenedor, inquieta i molt exigent, es va començar a preparar per obrir el projecte de Mas Art.

I quan va començar? De tot plegat, deu molt als seus pares, col·leccionistes sense ambició de ser col·leccionistes, és a dir de posseir per posseir, i, molt important per a la seva sensibilitat, fascinats per l'art de tots els temps i cultures. Créixer envoltada de tanta bellesa passa factura, a la llarga. I a la curta: de joveneta li encantava acompanyar la seva mare, una dona “amb molt bon ull”, a les fires d'art i antiguitats d'arreu. I allà la tenien, amb vint i pocs anyets, negociant les peces. Ho duia a la sang.

Però després tot va anar molt més a poc a poc. Encadenat, això sí. Després d'estudiar història de l'art i viure un any a Londres, on va sentir la revelació de l'art enlluernada per les grans exposicions (oh, Chagall, quin sotrac!), va entrar a treballar a la galeria Maeght, al departament de gràfica, una experiència clau per al seu aprenentatge que va durar quatre anys. Però per formar-se, Barcelona se li va fer petita i, encuriosida pel que passava a fora, es va instal·lar a Nova York, on va cursar un màster de gestió d'arts visuals. Unes pràctiques al departament d'impressionisme i art modern de la casa de subhastes Sotheby's i fer d'assistenta d'un dealer suís van marcar definitivament el seu interès pel mercat de l'art.

A Amèrica, Ana Mas va descobrir que el treball en xarxa és una peça fonamental en el negoci de l'art, i més en els contextos híper competitius. Aquesta mentalitat és la que va impregnar, ja des de bon començament, el seu projecte de galeria, que tot i que s'ha anat polint, “depurant” en diu ella, i madurant durant vuit anys, té l'essència del primer dia, Mas Art va ser una de les primeres galeries d'art contemporani de la ciutat que va gosar trepitjar un terreny més obert, això sí, tan adrenalínic com perillós. Apostar pels artistes emergents i de mitjana carrera sense miraments en les fronteres ni restriccions de disciplines. S-e-n-s-e r-e-s-t-r-i-c-c-i-o-n-s. “No he renunciat al meu gust estètic: a mi, una bona pintura em continua agradant moltíssim”, exclama.

La programació de Mas Art es regeix per una coherència, i no ja només en la tria dels artistes. Poques galeries se la juguen tant amb exposicions liderades per comissaris. Un anhel crític que encaixa amb l'obsessió de la galerista per establir llaços amb els agents artístics i fer-los còmplices del projecte. Una manera de ser i fer que la fira Arco va captar de seguida: fa cinc anys que la reben amb els braços oberts.

Arco ha estat una bona recompensa a tant esforç. La professió de galerista és molt dura i pot arribar a ser frustrant. També ho ha estat, de reconfortant, la resposta de molts col·leccionistes de nova generació, és a dir, al voltant dels 40 anys, i també d'un públic incondicional a la seva línia de treball. Dins d'aquest públic, també hi ha molts artistes. I no és casual. Ana Mas s'implica en l'organització de les exposicions com si li anés la vida. I és que no es tracta només d'omplir les parets. “Algunes exposicions les gestem com un part. Surten de les entranyes.” Diàleg, diàleg i més diàleg, fins que arriba el moment que tot flueix. Un moment “màgic”, emfasitza. El seu moment.