Cada any, més d'un centenar de professors, alumnes i aficionats al còmic a l'entorn de l'Escola Joso de Barcelona omplen dos autocars i passen una nit en blanc per arribar a primera hora del matí del dijous al Festival d'Angulema, la meca del novè art. Aquest any, a més, han recreat un d'aquests autocars al bell mig del vestíbul de la Cambra de Comerç de la ciutat per exposar el treball en plafons d'una vintena dels seus exalumnes o seguidors, ara ja professionals, que publiquen regularment a França. Alguns com ara José Luis Munuera també són presents a l'exposició històrica batejada com a Tebeos, dedicada a l'Estat espanyol i que, a l'Espai Franquin, acaba de confirmar aquesta relació umbilical entre Barcelona i Angulema.

Les dues mostres es van obrir ahir, en la primera jornada d'aquest festival en terres aquitanes que té com a gran protagonista l'autor nord-americà Art Spiegelman, president del jurat. Al costat del reconegut Spiegelman i altres compatriotes seus del còmic contemporani, Munuera i les generacions tant veteranes com noves de la península hi troben també el seu lloc. Al públic francès, amb una oferta de gairebé 6.000 títols anuals, li poden resultar familiars dibuixants com ara el català Kim i el seu guionista aragonès Antonio Altarriba.

Els dos eren presents a les primeres visites de Tebeos, els còmics espanyols, que ha comissariat el valencià Álvaro Pons, tant per donar explicacions als assistents com per deixar les seves traces sobre nous murals en blanc. “He intentat no exposar aquí els meus gustos, sinó representar la varietat del còmic espanyol, la seva pluralitat”, explicava just abans de la inauguració Pons d'una panoràmica de 116 dibuixants i 258 obres, que ha optat fonamentalment per les reproduccions davant els originals després que el Ministeri de Cultura espanyol, amb el nou govern del PP, hagi quedat absorbit pel d'Educació, tot i que això també ha permès un nombre d'autors més elevat.

L'exposició s'obre amb Cuentos vivos, les primeres passes de la historieta amb Apel·les Mestres a finals del segle XIX. El recorregut observat més d'un segle després es pot comprovar a Un pont cap a Angulema, la mostra viva de Joso. La reproducció de l'autocar representaria una indústria en marxa. “Busquem la internacionalització”, confessaven els responsables de l'escola un cop vençuda la son del viatge.