Amb un clam a favor dels serveis públics per part del director del festival, l'insubornable Pere Camps,

a qui immediatament després Joan Isaac, Pau Alabajos, Enric Hernáez i Dani Flaco van dedicar una cançó des de diferents racons de Luz de Gas, el Barnasants va encetar ahir l'edició número 17. Ho va fer amb Sanjosex, un pèl nerviós pel caire d'esdeveniment imperdible que han agafat aquests tres recitals de comiat de la gira d'Al marge d'un camí –també, per la nombrosa parròquia bisbalenca que no s'ho va voler perdre– però que, no obstant això, va tornar a demostrar fins on pot viatjar la cançó d'autor sense perdre de vista el seu lloc d'origen: els camins del Serengeti (Corriol), la plaça del Poble Romaní (Són instints), els pantans de Louisiana (Animal salvatge) i, és clar que sí, les carreteres comarcals de l'Empordà (Baix Ter Montgrí).

En total, vint-i-dues cançons, arreplegades quasi a parts iguals entre els seus tres discos i que van quedar gravades per a un futur CD en directe que deixarà testimoni d'una banda que, en dos anys de gira, ha acabat sonant d'escàndol: la guitarra slide de Xarim Aresté (que, aquesta setmana, com també el bateria Pep Mula, alterna les tres nits amb Sanjosex amb les tres que està fent amb Paul Fuster a l'Heliogàbal); el fraseig cada dia més exquisit de Carles Sanjosé, així com també el seus puntejats de guitarra africanitzats; el touch ple de subtilitats jazzístiques de Mula... Deia Sanjosé que no estava “supersatisfet” de com havia anat el bolo. No li facin cas: pel de demà encara queden entrades i, si hi treuen el cap, veuran un quintet en estat de gràcia tocant unes cançons que dinamiten tòpics entre el que és local i el que és global. Esperem nou disc amb impaciència.