En aquelles tres setmanes de l'abril del 1889, Santiago Rusiñol i Ramon Casas es van convertir en amics per sempre, i res, ni el fred de mil dimonis que van patir ni el fort vent que bufava a les ruïnes del monestir de Poblet, els va frenar el seu ímpetu creatiu. Potser, per ser sincers, per a Casas va ser només una anècdota en la seva trajectòria artística, però per a Rusiñol segur que no. El va marcar per tota la vida. Com? Se'n podria escriure una tesi sencera, però Vinyet Panyella ha preferit concebre una exposició de petit format; això sí, amb grans olis, olis grandiosos de mida i, sobretot, de fervor artístic. El lloc també és especial: el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, on per mèrits territorials, li pertoca fer lluir l'exposició Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889, que es va inaugurar ahir i es podrà visitar fins al 22 de maig.

La mostra, no cal insistir-hi més, és petita: nou olis, quatre dibuixos i algunes reproduccions de quadres perduts i/o no localitzats. Però dels nou, un ja justifica per si sol la visita, Tombes de Poblet, una invocació a la melangia dels espais abandonats, reclosos en temps perduts, desfermats per la natura viva, que a Rusiñol el perseguiria com una dèria pictòrica fins a la mort. Una obra, com moltes altres que hi ha a l'exposició, que passaran anys abans no es tornarà a exhibir en públic, si és que es torna a fer.

Amb l'anhel de rastrejar els misteris d'aquella campanya pictòrica a Poblet, Panyella ha teixit un discurs apassionat en què fa emergir el diàleg artístic entre els dos genis, fins llavors poca cosa més que coneguts, i també la relació a distància, però tan propera, amb els seus amics del Cau Ferrat, Enric Clarassó i Lluís Quer, còmplices d'un moment històric en l'art català.