La rehabilitació més important que s'ha fet al claustre del monestir romànic de Santa Maria de Ripoll des de principi del segle passat ha deixat al descobert les parets originals, i, per tant, la cronologia arquitectònica d'aquesta peça, i també ha permès trobar obertures que donen pistes sobre la resta d'estances dels monjos ara desaparegudes, com el refetor. És a dir, ajuda a explicar millor la vida dels monjos. A més, s'ha trobat un nombrós i valuós lapidari, s'han recuperat capitells, s'ha trobat la base de marbre de les columnes de la banda més antiga i també diverses imatges, entre les quals destaquen les restes d'una marededéu romànica asseguda d'un metre i mig, que l'equip de restauració ha batejat com a “verge del claustre”. De fet, la rehabilitació, que ha consistit a eliminar la capa de ciment pòrtland –era la primera vegada que s'usava a Catalunya– que imitava carreus regulars i que amagava les pedres originals, ha estat tan radical que els responsables dels treballs no van dubtar ahir a afirmar que es tracta quasi d'un nou claustre.

La intervenció, que ha costat mig milió d'euros i que és fruit d'un conveni entre el Departament de Cultura, la Diputació i el Bisbat de Vic, ha consistit a eliminar la capa de ciment, bruta i degradada, i recuperar capitells, lapidari i altres elements. El claustre, construït entre el 950 i el 1000, conforma un conjunt monumental amb l'església, del 1030, declarat bé cultural d'interès nacional, i és lloc de sepultura de part de la dinastia reial catalana. Hi ha enterrat Guifré el Pilós, pare de la nació.

L'alcalde, Jordi Munell, va reclamar ahir en l'acte d'inauguració de les obres, que es van iniciar el 2008, el retorn, encara que sigui per exposicions temporals, de les peces d'aquest claustre que hi ha al Museu Nacional d'Art de Catalunya i a l'episcopal del Bisbat de Vic, titular de la parròquia de Santa Maria. Va fer aquesta petició en públic i davant del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i del bisbe de Vic, Romà Casanovas, els màxims responsables del patronat que vetlla per la conservació i promoció del monestir. Ni l'un ni l'altre, però, no van respondre a aquesta petició, important perquè el gruix del material susceptible de ser exposat està emmagatzemat a Ripoll.

El diputat delegat de Monuments, Albert Piñeira, va remarcar la clara implicació de la Diputació en la rehabilitació dels monuments gironins. Segons ell, va ser la primera administració que es va implicar en la del monestir de Ripoll, el 1850. L'alcalde va sentenciar que ahir es feia una reinauguració del claustre i que això era un actiu turístic.

Finalment, el bisbe de Vic va dir que el monestir és ara més monestir i que les obres havien deixat unes cicatrius obertes que havien de permetre descobrir la vida dels monjos de fa 1.000 anys.