Encara que sembli mentida, Xavier Mariscal no havia estat mai al Festival de Còmic d'Angulema. Va arribar ahir poc abans de les quatre de la tarda i se'n va anar directament a presentar la seva pel·lícula d'animació Chico y Rita, recentment nominada als Oscar. I a les cinc ja estava firmant exemplars de la versió en còmic a l'estand de Denoël Graphics. Tenia al costat el dibuixant català Kim i l'esposa del cèlebre Robert Crumb, Alina Kominsky-Crumb. Incrustats just darrere, vam aconseguir mantenir una conversa amb Mariscal en què es barrejaven naturalment els altres.

“Tinc una malaltia, i és que m'agrada molt estar sol. I intento evitar anar a llocs on hi hagi molta gent. Però, després, m'adono que és mentida. Potser sóc un torracollons, però mai se m'havia ocorregut venir aquí. Quan vull comprar llibres, vaig a les llibreries de Barcelona.” Mentre diu això, els visitants comencen a demanar-li dedicatòries per al seu llibre i ell es confessa sorprès que el coneguin, tot i que a l'estand de la madrilenya Sinsentido també es pot trobar el seu recent Los Garriris. Passa la pressió a Kim, que està firmant la versió francesa de L'art de volar feta amb Antonio Albarriba.

“De tots els racons culturals, el còmic és on hi ha més creació i novetats
en l'aspecte lingüístic. Està en un moment àlgid, amb obres molt bones tant literàriament com en guió, i sobretot amb aportacions gràfiques noves per a la narració.” I, llavors, ho compara amb fer pel·lícules: “Has de buscar 300 persones i trobar deu milions d'euros, no pots arriscar tant!”

Al migdia, tant Alina Kominsky-Crumb com Françoise Mouly, la dona d'Art Spiegelman, president aquest any del jurat, i el dibuixant també nord-americà Charles Burns havien elogiat el treball de Mariscal per a la revista Raw, que dirigien Mouly i Spiegelman. “El que em va impactar de la revista van ser narracions purament visuals com les de Mariscal”, va destacar Burns. “Si voleu saber què passava a San Francisco en l'underground els anys seixanta i setanta, veieu què es feia a Barcelona als vuitanta”, va afegir Mouly, que va destacar que “després de la mort de Franco, hi va haver una explosió de còmic, sexe i rock and roll”.

“Ho vam passar molt bé, però ara també. Mai m'ho he passat malament. Alguna vegada, quan em deixa alguna noia. Però sempre m'han pagat més o menys per divertir-me”, precisa Burns. “No sé què ha canviat. Doncs, que ara tinc un nét i tres fills meravellosos. L'únic que trobo a faltar és l'LSD…”, precisa l'interessat. I en aquest moment, es genera una curiosa conversa a tres bandes. “Sí, però ara jo no hi tinc confiança”, diu Aline. “Sí, ara fa por”, etziba Kim. “És millor trobar xampinyons naturals –rebla Aline–. Hi ha algú que ha arribat prop de casa nostra al sud de França i en troba de bons.” Mariscal s'hi afegeix: “Com està el Robert [Crumb]? Vaig regalar molts exemplars del seu llibre Génesis.” Li respon Aline: “D'aquí a un any començarà un nou llibre. No es pot dir res, però és un llarg projecte.”

Retornats a l'entrevista, li preguntem pels Oscar. “A mi, m'han trencat els esquemes, perquè la indústria de Hollywood ha aconseguit tota la distribució mundial. Com és que escullen una pel·lícula independent, de cinema animat per a adults i que no és en l'estil americà, d'una perfecció absoluta? És com si diguessin: “Vinga, premiem aquest sis-cents trucat! Estic encantat i emocionat. I torno a confiar en mi mateix, perquè sóc dislèctic i no tinc autoestima.”