L'artesà i artista guixolenc Josep Almar, que també es fa conèixer per l'àlies Ratpenat Baldufí Cargol, exhibeix des de fa més d'una dècada una ingent col·lecció d'escultures i miniatures d'elaboració pròpia, completada amb estris, màquines i eines antigues que ha aplegat al llarg de la seva vida. Ho fa en una pintoresca propietat a la vall de Mascanada, condicionada per ell mateix com a museu improvisat on rep visitants que concerten prèviament la cita per telèfon. I malgrat restar fora dels itineraris turístics oficials, el viatge al seu món paral·lel no deixa indiferent.

Amb gairebé 63 anys, és un jubilat afable, idealista i entossudit a parts iguals. Però el seu somni –transmetre als joves el passat, la història de les embarcacions del port de Sant Feliu en les darreres dècades i una filosofia allunyada del materialisme– comença a defallir. “Vaig decidir invertir tots els meus estalvis a fer aquest petit museu i el voldria deixar com a llegat a Sant Feliu, el poble on vaig néixer, créixer i on he viscut sempre”, explica. Però mai ho ha entès com un negoci: “amb les visites no en traiem ni de bon tros per permetre'ns les mesures adequades de conservació”, com ara climatització i aïllament.

Almar ha cercat amb insistència l'ajuda del consistori, però l'alcalde de la ciutat, Joan Alfons Albó, admet que no tenen gaire marge. “Hem posat cartells de senyalització, l'hem inclòs en els itineraris culturals com la resta de museus privats i diversos cops li hem encomanat el disseny i la confecció de regals institucionals i trofeus” de guardons atorgats per l'Ajuntament, relata. També li han ofert traslladar peces a sales municipals, però Almar entén la col·lecció com un tot. Albó sosté que per poder rebre subvencions hauria de tramitar l'alta de l'activitat.

L'artista admet que sovint li han ofert diners a canvi, sobretot, de les miniatures navals. També ha tingut alguna oferta ferma per a l'adquisició de tot el fons: “Molta gent m'ha corregut al darrere, i totes les barques estarien venudes, però sempre les he volgut tenir totes reunides”, admet. De moment, espera a guiar en persona, amb la seva filla i sense presses, les darreres visites que té programades abans de tancar el museu durant una temporada. “Ja vindran temps millors”, confien.