Aïda Lorenzo i Esther Llorenç, mare i filla, impulsores de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, estan portant a terme una important tasca per treure a la llum els crims del franquisme i el trist destí de les seves víctimes, especialment a les comarques gironines. Ara acaben de publicar el desè llibre, com sempre en col·laboració amb Curbet Edicions. Es tracta de Memòria perduda, subtitulat Depuració franquista a Figueres, Maçanet de la Selva, Sant Feliu de Pallerols i Sant Esteve d'en Bas. I fins i tot té un segon subtítol, encara més aclaridor: Llistat de persones represaliades a Maçanet de la Selva i afusellades a Sant Feliu de Pallerols. Els quatre afusellats d'aquest poble garrotxí al cementiri de Girona, els dies 28 de juliol del 1939 i 10 de desembre del 1940, van ser l'alcalde republicà Josep Calm, l'alcalde de guerra Tomàs Peña –tots dos d'ERC–, el regidor Carles Vila i el també regidor, picapedrer i president del Sindicat d'Oficis de la UGT Josep Prats.

De Figueres, d'on són les dues autores –el pare d'Aïda, el guàrdia republicà Joan Lorenzo, va ser el primer figuerenc afusellat al cementiri de Girona–, destaca el cas de Josep Carres de la Iglesia, conegut com a Ungüent de la Serp perquè venia aquest i altres productes farmacèutics. Carres va ser l'últim afusellat a les comarques gironines durant l'etapa més dura de la repressió, el 19 de gener del 1945, després d'haver estat detingut per la Gestapo a França i d'haver estat sotmès a un consell de guerra en què el fiscal li va dedicar aquestes paraules: “Un monstruo de la clase que es el procesado, es indigno de pertenecer a una sociedad civilizada.” El llibre inclou els noms de les 18 persones que el van denunciar.