Els galeristes catalans van viure ahir la seva gran nit, la Nit del Galerisme, en una gala amb 300 convidats que, un any més, i era el cinquè, va ser tota una exhibició d'orgull d'un sector molt afectat per la crisi però, malgrat tot, entusiasta. Les galeries d'art estan immerses en un complex procés de canvis, sobretot de mentalitat, ja que, per l'absència d'un mercat nacional consistent, cada vegada més han de dirigir la seva atenció cap a fora. Aquesta internacionalització ha quedat reflectida en els premis GAC, que es van lliurar en el decurs de la festa que va tenir lloc al Macba: els set guardons se'ls van repartir personalitats de sis nacionalitats diferents.

El premi honorífic, l'únic que atorga directament el comitè organitzador de la Nit del Galerisme, amb representants de les quatre associacions de galeries, té accent estranger, ara bé, molt vinculat a Catalunya: Richard Hamilton, probablement l'artista britànic més important del segle XX. Hamilton va saber, poc abans de morir, que els galeristes catalans el volien distingir. “Estava il·lusionat, però ens va advertir que, per la seva salut, potser no hi seria a temps”, recorda Albert Gran, president del comitè organitzador. Rod Hamilton va recollir el premi en nom del seu pare.

La resta de premis els ha concedit un jurat d'experts. I, per allò de la internacionalització, que en el fons és més un objectiu de futur que no pas una realitat del present, el cert és que aquest any parlen poc català. El premi a la galeria per la seva trajectòria se'l va endur Soledad Lorenzo, de Madrid, una tot terreny que ha complert un quart de segle al ring galerístic. El premi a la galeria jove per la seva projecció internacional el va recollir la Meessen De Clercq Art Gallery, de Brussel·les, per la seva dedicació als artistes catalans (Jordi Colomer i Ignasi Aballí, entre d'altres). El premi a la crítica va ser per a Elena Vozmediano. I el premi al mitjà de comunicació, per a Art Nexus, referència de l'art contemporani llatinoamericà. El territori propi també va pujar al podi dels premiats quan es va repartir el reconeixement al col·leccionisme. Això sí, incomprensiblement, ex aequo: Han Nefkens, que ha triat Barcelona per desplegar la seva passió per l'art, i Antoni Vila Casas, un dels mecenes més implicats amb l'art català. Un altre premi poc comprès, que no discutit, se'l va endur Vicent Todolí. L'exdirector de la Tate Modern va ser reconegut amb el premi al comissari d'exposicions, tot i que en l'informe del jurat no s'hi especifica cap projecte concret. Todolí, nomenat recentment president de la comissió artística del centre d'art i cultura de la Fundació Botín, està preparant una gran exposició retrospectiva de Tàpies, al 2013, a la seva fundació.

Finalment, el premi a l'artista per la millor exposició en una galeria l'ha rebut el joveníssim Daniel Jacoby per la mostra La lógica del ornitorrinco, a la galeria Antoni Tàpies