Quinze anys marquen una transformació molt important en el cinema català. Però si acostem el zoom i ens centrem només en el gènere documental, gairebé hem de parlar d'anys llum de distància. Gràcies en part al suport de Televisió de Catalunya, molt implicada en la producció i en aquest certamen, i gràcies també a iniciatives com el Docs Barcelona, que avui inicia una nova edició.
El director del festival, Joan Gonzàlez, ho remarcava ahir, en la presentació d'aquesta edició, amb una pregunta: “Algú recorda quin documental va guanyar el Goya fa quinze anys?” La resposta és “cap”, no existia aquesta categoria. Enguany, en canvi, “s'hi han presentat 52 documentals. Hem fet un recorregut des d'una indústria inexistent fins a un sector consolidat”.
I aquesta expansió no es redueix al vessant industrial. “Durant aquest temps –destaca Joan Gonzàlez– hem aconseguit estar nominats a l'Oscar i als premis europeus de cinema; hem guanyat l'IDFA d'Amsterdam, el festival documental més important del món...” A més, el 60% de premis Goya al documental són de producció catalana.
Al marge d'aquest balanç, Joan Gonzàlez va destacar el bon moment que viu també un festival amb una vessant adreçada al públic (aquest any les projeccions es traslladen als cinemes Renoir Floridablanca, el CCCB i la Pedrera) i un vessant professional. 178 projectes de films documentals provinents de 40 països es presentaran en el Pitching Forum, una trobada professional en què els promotors des projectes busquen finançament de productors i executius de canals de televisió.
En lluita
Docs Barcelona s'inaugura aquesta nit amb Ithemba, un documental sobre un grup de discapacitats de Zimbabue que es rebel·len contra la marginació a través de la música. El 5 de febrer, el festival es clausurarà amb The human tower, que segueix tres grups de castellers de Vilafranca, Santiago de Xile i Bombai (Índia), i els retrata com a metàfora dels objectius assolits col·lectivament en un moment de crisi profunda com l'actual. Aquests dos films, segons Joan Gonzàlez, “marquen la línia dels documentals pels quals apostem, pel cinema de la vida i la realitat; davant tot el que està passant, podem quedar aturats o lluitar, i nosaltres apostem per treballs com aquests, que aposten per la lluita”.
Cada secció de Docs està seleccionada per un programador diferent. La secció oficial consta de sis llargmetratges, entre els quals destaca ¡Vivan las antípodas! El director, Víctor Kossakovsky, “simplement és un geni”, diu Joan Gonzàlez. La secció Finisterrae està dedicada a les pel·lícules més arriscades, mentre que Docsaffairs aposta pels films que barregen el gran reportatge amb la creació, amb treballs com Give up tomorrow (premi del públic en el Festival Tribeca). Finalment, la secció Doc! Doc! Doc! programa cineastes joves.
El director del festival destaca que es tracta d'una selecció de 26 llargmetratges, provinents d'onze països, que proposen “una reflexió cinematogràfica sobre la vida”. Es tracta d'“obres creatives, no treballs periodístics”. Com ells l'entenen, un documental és “un tros de realitat, un punt de vista i una creació”.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.