Manel Aisa, president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, dimecres passat es va trobar una sorpresa desagradable: havien entrat a robar a la seu de l'Ateneu, al passeig de Sant Joan. La porta del pis estava forçada i a dins hi havia, per terra, els vidres i marcs que protegien tot de cartells de l'època de la Guerra Civil; alguns armaris i vitrines eren oberts i molts documents estaven escampats.

“Els lladres sabien el que volien, perquè van agafar un àlbum de postals i no se'l van endur sencer; en van triar unes quantes i van descartar la resta”, va explicar Aisa a aquest diari. “Segons la policia, deu ser una feina d'encàrrec, si bé és estrany, perquè en temps de crisi, és un material que no té gaire sortida entre els col·leccionistes; fa pocs dies hi va haver una subhasta de cartells de la Guerra Civil, un lot provinent de Terrassa, i la majoria no es van vendre i els pocs que sí, a uns preus irrisoris”.

Tot i que encara han d'enllestir un dossier perquè la policia tingui tota la relació del que els lladres es van endur, el nombre d'objectes podria superar els 70; alguns eren peces úniques, entre cartells, carnets de la CNT i de Mujeres Libres, postals, segells dels anys quaranta de la clandestinitat llibertària, una placa de barberia de la CNT que, segons Aisa, “potser és l'única que queda a l'Estat espanyol”. I també es van endur “dos vestits de bailaora dels anys trenta, amb els colors de la bandera de la República i un àlbum SIM amb dibuixos fets per milicians durant la Guerra Civil espanyola”.

Sospiten que es podria tractar d'algú que tenia clau del portal, perquè no estava forçat. “Van poder treballar amb calma perquè a l'edifici ja no hi ha veïns; i pot ser que anessin a peu i per això van treure els cartells dels marcs; abans que hi entressin tot estava impecable perquè és un material que viatja molt, l'any passat van estar en una exposició de Saragossa, per exemple.”

L'Ateneu va néixer el 1902 amb la intenció de ser un suport pedagògic i cultural per a les classes més pobres. Va ser clausurat i espoliat el 26 de gener de 1939 per les tropes franquistes i reobert el 1977 per iniciativa d'un grup de joves procedents de moviments llibertaris.