Els ànims estan encesos entre una part del sector artístic per la imminent decisió que dimarts que ve ha de prendre la comissió delegada del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) sobre el futur del Canòdrom com a centre d'art contemporani de Barcelona. Segons sembla, la decisió ja està presa: finalment s'aconsellarà que el centre canviï de lloc i s'instal·li en una part de la fàbrica de creació Fabra i Coats, també al barri de Sant Andreu. Aquesta era també la recomanació que fa algunes setmanes feia un informe del Consell de Cultura de l'Ajuntament sobre la xarxa de centres d'art contemporani.

La decisió al voltant del Canòdrom anirà inevitablement lligada a tota la reordenació dels centres i museus d'art contemporani que està duent a terme el Departament de Cultura de la Generalitat. El mateix conseller, Ferran Mascarell, anunciava dimecres que el pla es farà públic en els pròxims dies.

L'Associació d'Artistes Visuals està força molesta per aquest canvi de plans de les administracions. El seu president, Joan Fontcuberta, assegura que el trasllat a Fabra i Coats no té justificació. “El que no es pot fer és canviar unes regles de joc que es van establir amb el consens del sector, encara que fos en un govern anterior”. Fontcuberta creu que la decisió sobre el Canòdrom amaga “una estratègia per deixar el projecte del centre d'art en stand-by, amb l'excusa que no hi haurà dotació econòmica per al projecte”.

Per Moritz Küng, escollit en un concurs internacional, el 2009, per dirigir el Canòdrom, tot plegat és una situació delirant. Prefereix no fer declaracions però sí que ha deixat clar que no pensa dimitir del seu càrrec de director en funcions –pel qual cobra “3.539 euros nets al mes”–. Küng va concebre el seu projecte específicament per a l'espai racionalista del Canòdrom, molt diferent de l'arquitectura industrial de la Fabra i Coats.