Quan, l'any 2000, oferia al Mercat de Música Viva de Vic el seu primer concert en català fora de l'Alguer i publicava el seu debut en aquesta llengua (El meu viatge), Franca Masu emprenia una aventura que ben segur que va canviar el seu destí com a artista, a la vegada que ha tornat a situar l'Alguer en el mapa de la cançó als Països Catalans. “Va ser –afirma– la decisió més bella i rica de la meva vida artística. Quan vaig començar no sabia on acabaria, però ben aviat vaig veure que no podria haver pres cap altra decisió.” Dotze anys després, “la Dulce Pontes sarda”, “la Maria del Mar Bonet algueresa”, com se l'ha arribat a definir, celebra amb dos recitals a Catalunya –avui al Cafè del Teatre de Lleida i demà a la sala de Luz de Gas de Barcelona en el marc del Barnasants– els deu anys d'aquesta decisió, que han quedat reflectits en un disc en directe. “No m'amago del fet que volia ser la veu de l'Alguer, la seva ambaixadora, de la mateixa manera que Claudi Sanna n'és l'ambaixador –reconeix–, però que ho hagi aconseguit no em satisfà plenament, ja que si ha estat així és, també, perquè no hi ha hagut ningú altre. L'Alguer no es pot adormir; necessita més músics, de l'estil que sigui, que pensin en alguerès.”

Masu publicarà a la tardor un nou disc i desitja amb força, diu, cantar algun dia amb Roger Mas.