Pel·lícules com ara Te doy mis ojos i También la lluvia l'han convertida, probablement, en la directora més guardonada del cinema espanyol. Com Ken Loach, un dels seus referents, aposta pel cinema social i, darrerament, també li ha donat per viatjar. Katmandú, un espejo en el cielo havia de ser originalment un film biogràfic sobre Vicki Subirana (o Vicki Sherpa), però quan va entrar en el projecte i va conèixer la controvèrsia al voltant de la seva figura, va preferir fer un film de ficció lliurement inspirat en els seus primers anys al Nepal.
Com va entrar en aquest projecte?
El productor Larry Levene m'ho va proposar. Jo, la veritat, no coneixia ni la persona en què s'inspira, Victòria Subirana, ni el Nepal. Vaig llegir el llibre i em va semblar molt atractiu; hi havia molts temes que m'interessen: el viatge, l'educació, la dona... Hi veia moltes possibilitats.
Es va plantejar fer una adaptació més fidel a la vida de Vicki Subirana?
De seguida em vaig adonar que tindria més llibertat a l'hora de fer la pel·lícula i podria ser més fidel a l'esperit del llibre si me n'allunyava. D'entrada, en el llibre les coses passen en un període de vuit o deu anys, i a la pel·lícula, en un any i mig. A més, com que es tracta d'una persona que està viva, se'm feia una mica estrany. Preferia reflectir Vicki des d'un altre personatge i agafar del llibre el que m'interessava.
Vicki hi va participar?
La vaig conèixer en el primer viatge i coses de la pel·lícula que no són en el llibre me les va explicar ella. Després va llegir el guió, ens va visitar al rodatge i ha vist la pel·lícula.
Vicki Subirana té una bona imatge pública a Catalunya, però també és un personatge controvertit, que ha aixecat veus crítiques. Per què retrata un personatge tan positiu?
Jo no sabia res d'ella fins que em vaig embarcar en aquest projecte, i llavors he descobert que, efectivament, és un personatge controvertit, amb detractors i gent molt crítica amb ella. Potser les crítiques contra ella són d'anys posteriors, no són de l'inici del seu projecte, en el qual se centra la pel·lícula. Jo crec que qui vulgui fer una pel·lícula de Vicki Subirana ha d'explicar tot això. Però a mi em semblava més interessant explicar aquell principi, i no com acaben les coses. Per això em vaig prendre la llibertat de canviar els noms, inclòs el del marit; la història d'amor és diferent, el personatge de Sharmila no existeix com a tal en el llibre, és una barreja de diversos personatges...
Aquest canvi d'enfocament va ser en la fase del guió?
Sí. Quan vaig entrar en el projecte, ja feia temps que estava en marxa, ja hi havia un guió, es deia Vicki Sherpa, i era força més fidel a la seva vida. Però no em va atreure i no cobria aquesta part més controvertida. Llavors, des del principi jo em vaig apartar d'aquest guió i d'aquesta aproximació.
Ken Loach és un referent de la seva carrera i, com ell, vostè també ha començat a fer cinema en països llunyans...
Com a espectadora, em fascinava el cinema de Loach. Després vaig tenir la sort de rodar amb ell Tierra y libertad i veure com treballa. A Katmandú, els actors i els seus personatges (els nens, les dones de les barraques...) s'assemblen molt, i això ho he après d'ell. És una font d'inspiració quan vols parlar de realisme. I això de viatjar, m'ha vingut donat. M'encanta, és més complicat que rodar a casa, però aprens molt. A més, Tierra y libertad i La canción de Carla les ha escrit Paul Laverty, i También la lluvia també és un guió d'ell. A més, ha col·laborat en el meu guió de Katmandú.
Entén el cinema com una eina per reflectir la societat?
Entenc el cinema com un testimoni del seu temps. Serveix per fer moltes coses, per suposat, i una de les quals és parlar del que passa aquí o el que passa allà, i fer reflexionar. El que importa és que sempre es faci des de l'emoció; si no, queda com una cosa teòrica, i el teòric es pega amb les imatges, amb la poesia i amb l'humor que crec que han de tenir les pel·lícules.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.