Pregunta obligada: com arriba a interessar-se un australià per la llengua i la literatura catalanes?
Jo no tenia ni idea de l'existència de Catalunya ni del català. Evidentment coneixia Barcelona, però per mi es tractava purament d'una ciutat espanyola. Tenia uns amics espanyols a Melbourne fins que, a poc a poc, vaig anar descobrint que de fet eren catalans i que tenien una llengua pròpia. A finals dels anys vuitanta, el desconeixement sobre Catalunya a Austràlia era total. Vaig descobrir moltes coses de Catalunya quan vaig llegir el llibre Barcelona, de Robert Hughes.
Però d'aquí a aprendre català...
Un dia va caure a les meves mans una obra de Salvador Espriu traduïda a l'anglès. I ja em va picar la curiositat. El 1989 vaig viatjar a Europa durant un any i vaig estar molt de temps a l'Estat espanyol, però sobretot a Barcelona. La ciutat em va sorprendre molt.
Per què?
Perquè vaig descobrir que no era tan diferent d'Austràlia com em pensava. En les últimes dècades el meu país ha canviat molt, ens assemblem molt més a la cultura mediterrània que a l'anglosaxona. No som ni com els anglesos ni com els americans, som gent més relaxada, ens agrada menjar bé i gaudir de la vida. Melbourne, amb les seves terrasses i estil de vida, no és tan diferent de Barcelona.
Per tant, s'hi va sentir identificat d'alguna manera?
Sí, a la universitat vaig estudiar hispàniques i, per sort, vaig fer un curs de català amb el professor Robert Archer. M'hi vaig enganxar molt i finalment la meva tesina de llicenciatura va tractar sobre L'òpera quotidiana, de Montserrat Roig. M'agrada també molt L'hora violeta. Tota l'obra de Roig em sembla magistral.
Malauradament, avui l'obra de Roig està massa oblidada.
És una llàstima. En general passa amb tots aquests escriptors lligats a la Transició. A Austràlia tenim el mateix problema amb els clàssics de la literatura australiana. Són difícils de trobar. Increïble.
I quins altres autors de la literatura catalana li interessen?
Em va agradar molt Les veus del Pamano, de Jaume Cabré; Natura quasi morta, de Carme Riera i Pandora al Congo d'Albert Sánchez Piñol. Teresa Solana m'encanta, la considero l'hereva de Vázquez Montalbán; Quim Monzó, Empar Moliner...
Quin és l'interès dels seus estudiants pel català?
En aquests
Comentaris
Mare de Déu! Mira que consdierar l'obra de Montserrat Roig magistral !?!? Si la de Roig és magistral, la de Pla, Rodoreda, Sales o Cabré deuen ser... què? Celestials, Estratosfèriques, Hipermegabones? I això que és professor!
(Com que cita a Vázquez Montalbán, que no sabia ni escriure en castellà, ja veus de quin peu coixeja el nostre estimat "aussi")
Martirià, tots tenim dret a triar un autor com el millor per a nosaltres.
La teva opinió d'en Vázquez Montalbán em sembla diguem-ne que m olt personal.
Gracies Steward per swer tan bon amic de la nostra patria.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.