“L'obra de Montserrat Roig em sembla magistral”

Jo no tenia ni idea de l'existència de Catalunya ni del català. Evidentment coneixia Barcelona, però per mi es tractava purament d'una ciutat espanyola. Tenia uns amics espanyols a Melbourne fins que, a poc a poc, vaig anar descobrint que de fet eren catalans i que tenien una llengua pròpia. A finals dels anys vuitanta, el desconeixement sobre Catalunya a Austràlia era total. Vaig descobrir moltes coses de Catalunya quan vaig llegir el llibre Barcelona, de Robert Hughes.

Un dia va caure a les meves mans una obra de Salvador Espriu traduïda a l'anglès. I ja em va picar la curiositat. El 1989 vaig viatjar a Europa durant un any i vaig estar molt de temps a l'Estat espanyol, però sobretot a Barcelona. La ciutat em va sorprendre molt.

Perquè vaig descobrir que no era tan diferent d'Austràlia com em pensava. En les últimes dècades el meu país ha canviat molt, ens assemblem molt més a la cultura mediterrània que a l'anglosaxona. No som ni com els anglesos ni com els americans, som gent més relaxada, ens agrada menjar bé i gaudir de la vida. Melbourne, amb les seves terrasses i estil de vida, no és tan diferent de Barcelona.

Sí, a la universitat vaig estudiar hispàniques i, per sort, vaig fer un curs de català amb el professor Robert Archer. M'hi vaig enganxar molt i finalment la meva tesina de llicenciatura va tractar sobre L'òpera quotidiana, de Montserrat Roig. M'agrada també molt L'hora violeta. Tota l'obra de Roig em sembla magistral.

És una llàstima. En general passa amb tots aquests escriptors lligats a la Transició. A Austràlia tenim el mateix problema amb els clàssics de la literatura australiana. Són difícils de trobar. Increïble.

Em va agradar molt Les veus del Pamano, de Jaume Cabré; Natura quasi morta, de Carme Riera i Pandora al Congo d'Albert Sánchez Piñol. Teresa Solana m'encanta, la considero l'hereva de Vázquez Montalbán; Quim Monzó, Empar Moliner...

En aquests