“Si hi ha l'artista i el públic, el fet teatral es produeix: no cal gaire res més. Si em pregunten què em cal per actuar en un local com Els Jardins de la Mercè, sempre dic: que se'm vegi i se m'escolti, i punt”, afirma el gran actor argentí –o ja catalanoargentí, perquè aquí viu, treballa i se l'aprecia des de fa molts anys–. Ángel Pavlovsky, que aquest vespre actuarà al bar i restaurant Els Jardins de la Mercè, del Barri Vell de Girona (19.15 h), tot sol davant, i molt a prop, del seu estimat i fidel públic. “Tinc aquest espectacle amb el qual em moc per llocs petits, amb el mínim possible, però això no disminueix en absolut la comunicació amb el públic. I el fet d'estar tan a prop dels espectadors acaba sent un element molt positiu, perquè no hi ha cap possibilitat de fer trampes, al contrari que en el teatre.” I ara parla d'intencions: “Què intento oferir amb aquest espectacle? El mateix que jo vull que em donin a mi com a espectador: que m'entretinguin, que em diverteixin, que em facin pensar, que m'emocionin i, si és possible, que quan surti del local hagi quedat enamorat de la persona que hi havia a l'escenari.”

Després d'haver superat ja els cinquanta anys de carrera artística i d'haver rebut ara fa dos anys el “regal inesperat” de la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts –“Quan m'ho van anunciar, pensava que era una broma, però després em va trucar la ministra en persona”–, Pavlovsky continua en plena forma física, psíquica i escènica, i no té cap intenció de retirar-se –“A on vols que em retiri? A sota d'uns cartrons?”–. Són temps difícils, també per a ell: “L'últim espectacle que vaig fer per a teatres, Angelhada, el vaig estrenar a l'Español de Madrid i el vaig moure força, però encara no he cobrat d'alguns ajuntaments que em van contractar, i jo sí que he pagat els sous del meu equip i tot el que representa moure aquest muntatge. La cosa està molt malament...”

Fa molts anys que Pavlovsky no actua a Girona –“Que jo recordi, hi he actuat tres vegades, al Teatre Municipal i amb una molt bona resposta del públic”– i avui reapareix a la ciutat en un local, Els Jardins de la Mercè, del qual té molt bones referències. “Jo tinc la mateixa bona predisposició quan actuo en un local petit que si actués al Liceu”, diu, i últimament ha tingut temps de demostrar-ho com a habitual d'El Pla dels Encants, un restaurant de la localitat maresmenca de Calella, que va conèixer a través de Martirio. “Ja sé que actuant en un restaurant no em faré ric ni em servirà per promocionar-me, però allà em trobo un públic intel·ligent amb el qual connecto molt bé.”

Sobre l'espectacle que es podrà veure avui a Girona, Pavlovsky intenta evitar la paraula monòleg –“Hi ha massa confusió al voltant dels monòlegs, sobretot des que s'han popularitzat a la tele, amb una gran estrella i set guionistes al darrere”–, i prefereix parlar d'un “guió no après”. Improvisa? “Salto d'un tema a un altre; parlo de coses en general, que la gent pot entendre i compartir, i també dic algunes coses que realment penso. Jo no menteixo, però exagero [riu].”