El dia que el bisbe de Girona, Francesc Pardo, va escoltar com les restauradores Carmen Masdeu i Luz Morata parlaven al Tapís de la Creació, ja no en va tenir cap més dubte: l'excels brodat no podia estar en millors mans que en les de l'equip de professionals del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). “Li deien coses que només es diuen quan s'estima. El cuiden com una criatura!”, va exclamar ahir Pardo, convençut del tot que la restauració del cèlebre tapís, icona del patrimoni romànic català, serà “magnífica”.

Pardo va visitar ahir el CRBMC, a Sant Cugat, per veure com avança la restauració d'aquesta delicadíssima peça que es va col·locar a la catedral de Girona el 1097. Acompanyat del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i de la directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Duran, institució que finança els treballs amb una inversió de 136.000 euros en el marc del programa Romànic obert, el bisbe va dir que confia que la restauració estarà enllestida per Setmana Santa. “Per a nosaltres, és molt important que el tapís pugui tornar a Girona per Pasqua, perquè són dies que esperem molts visitants al nostre museu.” En principi, es preveia acabar els treballs a mitjan març, però els responsables de la restauració s'han adonat que necessitaran una mica més de temps. “La intervenció pròpiament dita sí que estarà acabada llavors, però ens agradaria disposar de més marge per poder incidir en el projecte d'estudi i de documentació”, diu la directora del CRBMC, Àngels Solé, conscient, però, que els gironins frisen per tornar a veure instal·lat el tapís al capdavall de les sales del tresor de la catedral. Unes sales que també es refaran amb una aportació econòmica de l'entitat financera.

Les presses no acostumen a ser bones en processos de restauració tan excepcionals com el que ha d'afrontar el Tapís de la Creació. L'obra va entrar al centre de Sant Cugat a mitjan novembre i, des de llavors, l'equip de restauradores s'ha dedicat en cos i ànima a examinar-ne el revers, la part oculta, i, per tant, la més ben conservada. Un cop retirada la tela arpillera que tapava tot el revers des de l'última intervenció –la que el 1975 va impulsar mossèn Genís Baltrons amb la complicitat de les monges adoratrius–, han emergit amb força els colors originals del tapís. Uns colors variats, vius i contrastats, amb predomini dels verds, els grocs, els roigs, les terres cremades, els blaus i els blancs. El colorit és “excepcional”. “Quina sorpresa descobrir-lo!”, emfasitzen les restauradores. Ara bé, a la part davantera els colors estan totalment alterats i són irrecuperables. No es preveu “de cap manera” girar el tapís perquè el públic pugui apreciar els seus colors autèntics.

També s'han localitzat i documentat els suports de reforç aplicats en les quatre intervencions de restauració anteriors (hi ha uns 265 pedaços), col·locats a les zones amb llacunes o de base de reconstruccions brodades. El revers, per tant, ha estat una font inesgotable d'informació de la peça, una de les més enigmàtiques del romànic europeu –no se sap del cert ni el lloc on va ser elaborat –possiblement un monestir femení–, ni la seva funció original –potser de catifa de luxe–. Molts misteris continuen oberts, però en canvi alguns comencen a aflorar: ha aparegut un tros d'inscripció que ha permès determinar que el personatge que fins avui es creia que representa Abel podria fer referència a la constel·lació d'Hèrcules.

Un cop explotat el potencial de coneixements del revers de la gran tela, ara tocarà emprendre l'anvers, que és el que, al cap i a la fi, lluirà.