A Xàtiva aprofitant obres, reformes i enderrocs, en moltes ocasions producte del dolent gust per allò més nou, durant els darrers trenta anys es van anar guardant restes de panells i taulells arquitectònics decoratius, generant-ne un fons, dipositant-lo en caixes o caixons. Inicialment, no es va decidir que es podria fer d'aquest conjunt, ja que no es tenia una idea del seu valor ni hi existia cap catalogació. Si que van haver-hi algunes troballes reconegudes, com fou el cas del famós “torneig entre cavallers” del segle XIV que es va divulgar per tot arreu.

Doncs, fa pocs anys, del conjunt de materials que hi havia als magatzems municipals, es van anar escampant les peces i els fragments, de forma que es va poder encetar un estudi, catalogació o valoració del que hi havia i, aleshores, com a resultat, diríem final, almenys de moment, podem gaudir d'una important exposició al Museu de l'Almodi, en la qual podem veure en distintes dependències, peces soltes , sòcols, panells, plafons, noms de carrers, i molts altres elements de gran interès patrimonial i bellesa.

Aquesta exposició de arquitectura i pintura ceràmica, que acabarà el 16 d'abril, dona a conèixer tota una col·lecció de gran exuberància i diversitat, que és un ben testimoni de la riquesa i el refinament de nobles, mercaders, burgesos, i dels convents i altres edificis de la ciutat de Xàtiva, la qual, commemora enguany els dos anys de la recuperació del seu històric i autèntic nom, després del parèntesi de ser denominada Ciudad de San Felipe —per Felip V—.

La mostra en qüestió és capdavantera en la posta en valor de la nostra ceràmica arquitectònica, ja que la seua conservació es va encetar molts abans de que la nostra llei, al 2007, reconegués aquesta manifestació artística com be de rellevància local. Òbviament, cal remarcar la tasca o feina que s'ha fet, especialment per part del Museu i dels seus comissaris, els historiadors Mariano González i Pep Mira.

Quant a la ceràmica que podem veure, destacaria com l'elecció feta resulta molt representativa dels nostres obradors de Paterna, Manises i València, essent les peces procedent de diverses èpoques, amb un total de 119 obres exposades. Personalment, i sense restar valor aquelles de les primeres èpoques, m' han sorprès les línies, dibuixos, i continguts dels conjunts modernistes i decó.

Així, estem, davant d'un exemple a seguir, de com conservar, evitant la destrucció d'allò que es pot salvar, i a la vegada, d'una crida d'atenció envers la tendència negativa a renovar o reformar immobles antics suprimint la ceràmica antiga, substituint-la per elements sense cap valor.

Si la visita a Xàtiva sempre ha estat una bona opció, ara amb motiu de l'exposició que comente, encara resulta més recomanable per gaudir de la bellesa de la ceràmica i al mateix temps, per reconèixer la bona feina que s'ha fet i el bon criteri amb el qual s'ha dissenyat la mostra.