No eren només rumors de malpensat. Ahir la comissió delegada del Macba va decidir que el Canòdrom no és el lloc “adequat” per desplegar-hi el centre d'art contemporani de Barcelona. No és adequat i, sobretot, no és “sostenible” en uns moments en què l'erari públic no es pot permetre que un centre d'art suposi uns costos de funcionament ordinaris d'1,8 milions d'euros, als quals s'haurien d'afegir els 1,6 milions que mancaven per acabar d'adaptar l'edifici de la Meridiana per al seu nou ús. El conseller i el regidor de Cultura, Ferran Mascarell i Jaume Ciurana, van defensar ahir la seva decisió just acabada la reunió, que, a més del polèmic centre d'art, va servir per pactar tot un paquet d'acords relacionats amb la reordenació del sistema de l'art contemporani de Barcelona.

Un sistema que situa el Macba dalt de tot d'una piràmide de vincles entre els diferents equipaments artístics, d'entre els quals hi ha el centre d'art que, finalment, se situarà a la Fabra i Coats. En principi, a la planta baixa de la vella fàbrica tèxtil, en uns modestos 500 m² que, quan la situació econòmica millori, es poden multiplicar per cinc. És a dir, que en un futur el centre podria ocupar tres plantes més, fins a arribar a 2.400 m². Un futur que ara ningú no s'imagina. L'immediat és aquest: al juliol, el centre ja podria obrir les portes. Només cal fer una petita inversió de 85.000 euros per adaptar la planta baixa. El seu pressupost anual no sobrepassarà els 300.000 euros (per a tota la xarxa de centres d'art de Catalunya, Mascarell calcula una dotació d'un milió d'euros). En principi, està previst que ofereixi tres exposicions a l'any, que sortiran d'una taula de curadors per la qual vetllarà el Macba. El centre d'art de Barcelona no tindrà director. El director en funcions del projecte del Canòdrom, el suís Moritz Küng, rebrà en breu una trucada del Macba per intentar trobar una sortida al seu contracte laboral (cobra 60.000 euros l'any des del 2009, però mai ha arribat a dirigir el centre perquè no existeix).

El Macba exercirà un rol de coordinador del nou centre d'art, així com de la Capella del carrer Hospital i de la Virreina Centre de la Imatge. Segons el que es va acordar ahir, també haurà de començar a buscar noves maneres de relacionar-se amb el seu veí, el CCCB, pel que fa a la gestió. I amb qui també s'haurà d'entendre més que mai és amb el MNAC, ara que ja s'ha solucionat el vell problema dels límits cronològics. El Macba i el MNAC treballaran sobre una única col·lecció nacional d'art; única, però oberta a viatjar pels museus i centres d'art de tot el territori català.

Al totpoderós Macba se li ha encomanat una missió complexa. I això que des del 2009 se li ha reduït el pressupost en un 18%. Això sí, l'Ajuntament s'ha compromès a cedir-li la capella que hi ha entre la Facultat de Geografia i Història de la UB i l'escola Vedruna. I, si el FAD accepta –que de moment no ho accepta– traslladar-se al Disseny Hub, el Macba es convertiria pràcticament en l'amo de la plaça dels Àngels. D'espai en necessita, i molt, per fer lluir la seva col·lecció sense prendre el protagonisme a les exposicions temporals. Però tot plegat depèn d'un futur ara per ara incert.