Els grans cicles acostumen a ser fidels a determinades orquestres, que ens visiten sovint amb directors canviants. Ibercàmera ha estat fidel a un gran director com és Lorin Maazel, director americà nascut a França el 1930 que ja ha actuat, amb aquesta, quinze vegades en el cicle, al capdavant de cinc orquestres diferents. Els músics de l'Orquestra de París han triat el refinament i la batuta experimentada de Maazel per oferir un programa amb música de Ravel amb l'additament d'una obra popular: L'aprenent de bruixot, de Paul Dukas. Segons explica David Puertas en el programa de mà, el compositor, molt exigent, va cremar la majoria de les seves obres, i en va deixar per a la posteritat poc més d'una dotzena. La primera part la van omplir un conte infantil orquestrat, Ma Mère l'Oye i el Tzigane, tots dos de Ravel, lleugers i subtils, en què va confiar el rol de violí solista al concertino de l'orquestra, que va brillar més amb el diàleg amb ella que en els fragments en solitari. En la segona part van arribar les obres majors: la referida de Dukas i la Rhapsodie espagnole (1907) de Ravel, que sembla situar-se entre la jota de La Dolores (1895) de Breton i la del Sombrero de Tres Picos (1917) de Falla. El punt àlgid va ser la darrera obra, La Valse, també de Ravel, en què Maazel, amb certa parsimònia, va anar desgranant tota la seva riquesa melòdica i tímbrica, que a vegades queda ofegada en les interpretacions més accelerades però que va patir una certa fredor. La propina, uns brillants fragments de la suite L'Arlésienne de Bizet, va ser espaterrant. El geni del compositor va omplir l'Auditori, el públic del qual va gaudir de la gran qualitat de l'orquestra i el tremp del seu director.