El tresor bibliogràfic de la Universitat: De Nàpols a Europeana

L'atzar del destí ha permès que la Universitat de València posseïsca entre el seu patrimoni cultural una esplèndida col·lecció de llibres. En efecte, a l'edifici històric de la Universitat, La Nau, la biblioteca històrica conserva un nombre important dels manuscrits que formaren part de la biblioteca del reis d'Aragó a Nàpols a la segona meitat del segle XV. La llibreria començà a bastir-se immediatament després de la conquesta de la capital de la Campània per part d'Alfons V el Magnànim. Al Castelnuovo hi havia l'espai destinat tant a la conservació dels còdexs com al gaudiment intel·lectual i estètic que es derivava dels llibres atresorats, decorats exquisidament com recordava el llibreter florentí Vespasiano da Bisticci, qui tot referint-se als còdexs humanístics afirmava que eren “belli in superlativo grado”. Amb tota seguretat el rei i els seus cortesans devien conversar sovint sobre els textos i les seues edicions, sobre les meravelloses miniatures que els embellien i també sobre les relligadures. Nogensmenys, això no era tot. És força conegut que el rei es feia llegir textos per part d'alguns intel·lectuals que freqüentaven la biblioteca del Castelnuovo: Antonio Beccadelli, el Panormita; Lorenzo Valla, entre altres.

La seua instal·lació a la ciutat de la Campània féu que el panorama bibliogràfic i textual de la seua biblioteca personal es transformés completament. Deixà d'ésser una biblioteca medieval, el repertori textual de la qual estava molt estretament lligat a la tradició romànica i feudal de la península Ibèrica, on els autors clàssics eren ben escassos i, quan hi eren presents, sols es llegien en traduccions a les llengües vulgars. A partir de la dècada dels cinquanta del segle XV començaren a comprar-se els llibres als centres més importants de la Itàlia humanista. I així s'adquirien els llibres a Florència i altres ciutats de la Toscana, tot aspirant el rei a exhibir la imatge d'un príncep humanista que emulava els comportaments i el tarannà dels altres prínceps italians.

Les oficines de producció de llibres sovint no satisferen completament els refinats gustos humanístics. Per resoldre el desencís quan el llibre no es finalitzava a temps, gran part d'aquestes corts humanístiques crearen al costat de la biblioteca una espècie de “scriptorium” propi que atenia les seues necessitats bibliogràfiques. Raó per la qual a la biblioteca del Castelnuovo, tot al llarg de la seua existència, hi foren presents els millors cal·lígrafs del Renaixement, els quals copiaren a Nàpols aquells llibres que el rei i el seu entorn volien aconseguir. Així doncs, la biblioteca atresora manuscrits copiats per excel·lents cal·lígrafs, uns in situ, d'altres adquirits a diferents indrets.

I així la biblioteca dels reis no sols modificà el seu cànon textual, també es transformà l'estructura material i codicològica dels còdexs. Mentre que els llibres que posseïa el Magnànim, de bon començament, eren manuscrits gòtics medievals que responien als models més utilitzats als ambients ibèrics, a partir de la seua arribada a Nàpols hi començaren a ésser presents els refinats manuscrits humanístics, resultat de l'admiració que sentí Francesco Petrarca per l'elegància i sobrietat dels manuscrits carolingis. Aquesta fascinació produí com a conseqüència un llibre elitista i de luxe que utilitzava pergamins d'exquisida qualitat, vitel·les principalment, i decoracions molt elegants. Els llibres humanístics ben aviat fascinaren les corts humanístiques italianes, en primer lloc, i d'altres contrades després.

Un nombre considerable dels còdexs susdits forma part, a hores d'ara, de la biblioteca digital allotjada a Europeana Regia, la qual recull manuscrits provinents de col·leccions de diverses monarquies medievals conservats a diferents biblioteques actuals, com ara la Bibliothèque Nationale de France, la Bayerische Staatsbibliothek de Munic, la Herzog August de Wolfenbüttel, la Bibliothèque Royale de Belgique i la Biblioteca de la nostra Universitat de València. Europeana Regia ha estat possible gràcies a un projecte europeu en el qual participa el Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València d'ençà del gener de 2010. Aquesta iniciativa ha estat coordinada per la Bibliothèque Nationale de France i finalitzarà el proper 30 de juny. Qualsevol té accés aquests importants documents al web www.europeanaregia.eu.

La biblioteca acumulà llibres gradualment fins al seu desmembrament incorporant manuscrits d'altres col·leccions com ara la dels Sforza i la del cardenal Joan d'Aragó, entre d'altres. A la fi, la Biblioteca de Nàpols esdevingué una espècie de mirall a través del qual s'escrutava l'horitzó literari, ja que amalgamava diverses tradicions culturals: les clàssiques llatina i grega, aquesta darrera en versions llatines, ensems amb textos romànics i també, encara que no siguen els majoritaris, d'alguns pares de l'Església i llibres litúrgics.

Els manuscrits rebuts en herència pel duc de Calàbria arribaren a la ciutat de València l'any 1527. Paradoxalment els ducs, tot i que feia ben escassos anys s'havia creat la Universitat de València, els dipositaren a la biblioteca del monestir de Sant Miquel dels Reis, el 1550, situat a l'Horta Nord, com ho recorda l'ex-libris: “Es de la librería de san Miguel de los Reyes”. La ciutat de València s'enriquia notablement amb aquestes joies de l'humanisme italià, encara que els seus potencials lectors, universitaris en particular i lletraferits en general, en restaren allunyats. Haurien de transcórrer tres-cents anys per tal que els llibres tornaren al centre de la ciutat i ocuparen els prestatges de l'edifici de la Universitat, aleshores ja històrica. En efecte, la desamortització de Mendizábal se serví de la Biblioteca de la Universitat, alhora Biblioteca Provincial, per tal de dipositar-hi aquesta magnífica col·lecció de manuscrits.

(*) Catedràtic de Paleografia i Diplomàtica. Universitat de València.