“No és una exposició senzilla, però el que s'hi proposa és a l'abast del públic.” Ho diu el mateix comissari d'Estil inidirecte, Martí Peran (Mataró, 1961), autor d'una exposició suggeridora que, des d'ahir i fins al 29 d'abril, es pot visitar al Bòlit-Sant Nicolau. Amb tot, en vista de la impossibilitat de disposar del guiatge impagable d'aquest reconegut teòric de l'art –una oportunitat que sí que van tenir ahir els assistents a la inauguració–, s'ha de dir que la mostra guanya incomptables enters amb el llibret que l'acompanya, obra del mateix Martí Peran.
La mostra, de caràcter col·lectiu i amb un títol manllevat de la teoria literària que fa referència al fet que el discurs està subordinat a la pròpia posició del narrador (comissari, en aquest cas), es conforma a partir d'una col·lecció de petits relats emparentats per un eix vertebrador comú: l'evocació del futur. En realitat, els vuit projectes fotogràfics de què es compon Estil indirecte no deixen de ser ecos d'una col·lecció de somnis del passat que pretenen construir un futur, com ara el vol orbital de Gagarin, la industrialització a l'Holanda dels anys cinquanta o l'intent de capturar el somni utòpic dels seguidors de Charles Fourier. Com deixa clar Peran, la revisió d'aquest passat no és un exercici de nostàlgia, “ja que la mirada pren una drecera per la qual es podria accelerar l'arribada del futur somiat”.
Així, a la capella de Sant Nicolau hi trobem propostes d'artistes de primer nivell internacional com les de Jordi Colomer (L'avenir) i Adrià Julià (Indicios para otro lugar), totes dues basades en les idees utòpiques de Charles Fourier; Chris Mottalini (6 by Schindler), on l'arquitectura materialitza unes formes de vida d'antuvi; David Maljkovic (Lost memories from these days) i les seves ruïnes d'un passat joiós; Eve Sussman / The Rufus Corporation (Yuri's office), que remet al programa espacial soviètic; Peter Piller (Durabilitat) i la seva citació d'un passat comunal a partir de fotos alienes extretes de l'arxiu d'un diari local holandès; Thomas Steinert (Dyonisos war hier), que recrea la interrelació de dues biografies com les d'Ernst Ortlepp i Nietzsche, i, finalment, Javier Peñafiel (Distancia, miento), amb una obra adaptada per a l'ocasió a la cripta de l'espai expositiu que ocupa i que recrea de manera “emocional i delirant” la relació de Brecht i Ruth Berlau.
Comunió
Si una paraula es va repetir ahir en la presentació de l'exposició, va ser comunió, en referència a la col·laboració estreta que hi ha hagut entre els diversos agents públics i privats per fer possible aquesta coproducció del Bòlit i la Fundació Foto Colectània, que també té el patrocini de Fundació Banc de Sabadell. Els màxims responsables d'aquest projecte artístic ho van voler remarcar. També, sobretot el seu comissari i la directora d'El Bòlit, Rosa Pera, van reivindicar com d'“oportuna” és aquesta exposició evocadora de futur, precisament en un moment en què el present té d'allò més ancorada la societat. Peran no es va estar de manifestar que, malgrat les limitacions del model preestablert, “el futur és nostre.”
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.