“Quan s'enfonsi el vaixell seguirem el noble exemple de l'orquestra del Titanic”, avançava Joaquín Sabina ahir en una roda de premsa a Barcelona. “Van ser un exemple ètic i estètic de com afrontar una situació de crisi.” En el seu cas i en el de Joan Manuel Serrat, però, el vaixell no fa pinta que s'hagi d'enfonsar de manera massa immediata, ja que el 5 de març engeguen a l'Argentina una gira que s'entreveu tan victoriosa com la del 2007. A Catalunya actuaran en el Festival de Peralada (24 de juliol), a la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (7 d'agost), a la Tàrraco Arena de Tarragona (14 d'agost) i al Palau Sant Jordi de Barcelona (13 i 14 de setembre).

“Tornar a compartir escenari sense que ens caigués la cara de vergonya suposava fer cançons noves i dels dos”, admetien. Cançons, onze, que s'agrupen en el disc La orquesta del Titanic (Sony), produït per Javier Limón i en què sobresurt Dolent de mena, cantat per Sabina en català. “Tenia un deute de memòria sentimental amb la cançó catalana –reconeixia–. Quan vaig començar, tocava sovint amb la guitarra l'Homenatge a Teresa d'Ovidi Montllor i altres cançons de Pi de la Serra o Serrat. Cantar en català em feia una mica de vergonya, però estic content d'haver-ho fet.” Aquesta i les deu restants han estat escrites per Serrat i Sabina a quatre mans. “Sempre surten més idees si hi ha dos paios que pensen en comptes d'un –assegurava Serrat–. En el nostre cas no hi ha vanitats ni xocs; el primer que tenim en compte és que, si a un dels dos hi ha res de l'altre que no li agradi, té dret a fer una moció de censura a la totalitat.”

“Jo sóc com un nen que, cantant amb el seu ídol, ha acomplert un somni impossible”, va insistir Sabina. “No ens hem vist mai com un duo ni com una unió d'empreses –reblava el clau Serrat–. La nostra és una història d'amistat i música compartida.” Fins quan? Serrat: “Tot és relatiu, aproximat i provisional, deia Pere Quart.” Si el vaixell mai s'enfonsa, però, sembla que algú els haurà d'avisar.