Jordi Oriol (Barcelona, 1979) és dels dramaturgs més prolífics i més interessants del país. Autor, director, intèrpret i músic, i obert a qualsevol experiència artística, forma part de l'Associació Indi Gest, una companyia que es diria que és com una mena de cooperativa teatral, amb la qual farà estada aquest cap de setmana a la sala La Planeta, en què hi reposarà dos espectacles. Avui i demà (21 h) hi presenta la molt aconsellable Ara estem d'acord estem d'acord. Indi Gest ja va portar aquest peculiar espectacle a Girona, a un lloc tan inadequat per al teatre com l'Auditori de la Mercè, en el cicle Escena Plural, l'any passat.

L'obra es va estrenar el 2008, en el marc del cicle Assajos oberts, del Teatre Lliure, i es va muntar, amb recursos migrats, per no dir inexistents, de manera paral·lela, a l'espectacle Dia de partit, de David Plana. Oriol pren com a referència el món del futbol, les seves cerimònies, estereotips i allò que l'envolta, per barrejar-lo amb el mite de la caverna –aquí convertida en taverna, la Mítica Taverna– de Plató, i amb la faula de la llebre i la tortuga. Arribarà un Messi(es), que serà objecte de desig de dos clubs rivals, el de l'Essència i la Innocència, el de les idees i els sentits, però amb intencions diferents, un per liquidar-lo i l'altre per idolatrar-lo, i tot plegat amarat d'un sentit de l'humor peculiar, intel·ligent. Oriol, que a més del director, és un dels intèrprets juntament amb Jofre Carabén, Isak Férriz, Carles Pedragosa i Jordi Santanach, explicava fa uns mesos que abans el seu interès pel futbol era més aviat escàs, fins que va llegir la frase d'Albert Camus: “Tot el que sé de la vida ho he après del futbol.” Aleshores, diu, és va preguntar: “Què significava el futbol? Com podia ser que la gent perdés el cap d'aquella manera per la competició esportiva? A l'obra el critiquem, però també el valorem.”